20 avril 2024
spot_img
AccueilIdéeTemɣer n nnger : grand Russe, grand Serbe, grand Arabe,... , tettawi kan ɣer...

Temɣer n nnger : grand Russe, grand Serbe, grand Arabe,… , tettawi kan ɣer yeɣzer !

 

hirak

Aṭan n ‘’temɣer n nnger’’, gan-as isem ‘’suprémacisme’’, ur illi d aṭan n umaḍal n zik, di tmura nniḍen kan. Illa di tmurt-nneɣ, ifka iẓuran.

Tamuɣli-nneɣ ɣef ‘’suprémacisme’’ ass-a, mačci akken ad nani tilkin n tmura nniḍen, ad neqqen allen ɣef yir tallit deg tella tmurt n Lezzayer. Tamuɣli-nneɣ agemmaḍ, akken ad d-naf tasarut i wayen illan deg wakal-nneɣ. Nnan, ma tgiḍ-as isem i waṭan, d abrid ɣer ḥellu.

Amezruy akked tamirt/actualité n tmura n ddunit ččuren d imedyaten n tɣennant n suprémacisme (1), aṭan ur nḥellu yebnan ɣef : « d nekk kan afra yilin nnig-k ».

- Advertisement -

Mačči yiwen wudem, neɣ yiwet tsebbiwt i yellan : d aẓar akked idammen ‘’yifen wiyaḍ’’, d tamurt ‘’d-ikkan nnig tayeḍ’’, d tutlayt ‘’yifen tayeḍ’’, d ddin ‘’yufraren nnig wayeḍ’’… 

Mačči yiwet tḥilett swayes serwaten yemdanen akken ad ṭṭfen tasawent, ad rren ddaw-nsen wiyaḍ, lǧiran-nsen, neɣ taggara ad… ten-snegren s ujenwi, abarud, lbumbat, d yal tawaɣit nniḍen.

Tadyant n Ukrainia n wass-a, i yerɣan ihudden s lbumbat n Russia yal ass, d udem n suprémacisme ‘’grand Russe’’. Tasertit n Poutine ur teffir abrid-is : tamurt n Ukrainia ur telli d tamurt, ad tili kan ddaw tecḍat n Russia, neɣ ad tenger. Lbumbat n Russia ur zgilent ula d igran akked itrakturen ikerrzen, akken ad d-sseɣlin laẓ ɣef tmurt-nni (2). 

Di yal tamurt anda llan yemdanen yemgaraden deg wudem (imellalen,  iberkanen, iwraɣen iqehwiyen), deg uẓar n uɣref ansi d-frurxen, di tutlayt, di ddin, neɣ deg wakal deg llan (at udrar, at uzaɣar,…), d tanamit tkeččem twekka i ssimɣuren kra akken ad t-rren d ugur ameqqran iteddun ad ifru s ṭṭrad, idammen, akked nnger n wi neɣ wiyaḍ. 

Tawekka n yir tasertit tettaɣ iberdan yeggten, yemgaraden akken ad ssiɣen times gar yemdanen, anda ulac sebba n tmes. 

Ugur yettimɣur ugar mi ara tilli yiwet tama turez adabu, terra-t d ayla-s, akken ad tifrir nnig wiyaḍ, izerfan i nutni, ṛṛay i nutni, trika d tezmert n laâsker i nutni ; taggara ad arun temɣer-nni di tmenḍawt-nsen. 

Ma d wid illan adda, iqqim-asen-d ad knun neɣ ad nfun, ad ffɣen tamurt. Amedya n tsertit n imellalen deg apartheid di tmurt n Tefrikt n Wanẓul (Afrique du Sud) issaweḍ miḥyaf ɣer talast ; taggara teɣli tsertit-nni di 1992, ibedd Mandela aberkan d aselway acḥal iseggasen.

Ur d-nessekfal iɣsan n wid akk yemmuten si tmuɣli-ya n suprémacisme, maca ad d-nessuk tamuɣli n imedyaten imeqqranen deg umezruy :

  • Ṭṭrad asemmaḍ (guerre froide) n 50 iseggasen gar Ataram (occident) akked umaḍal n Wagmuḍ (Est communiste) ibna ɣef tsertit. Yal yiwen iqqar « d tasertit-iw i yelhan », syin d abrid n ṭṭrad si yal tama, s tmura nniḍen, di tsuddest-nni n ‘’endiguement/containment’’. Ṭṭrad n Vietnam d yiwen deg-sen ; d imelyunen n yemdanen i yemmuten ddaw lbumbat n Marikan, ɣef tɣennant.
  • Mi yegrurej umaḍal n kuminist, tamurt n yugoslavia tebḍa ɣef tmura i yellan zdint, yal yiwet tuɣ abrid-is (Serbia, Croatia, Bosnia, Macedonia, …). Mazal frin, tamurt n Serbia n Milosevic tewwet ad tessenger tamurt n Bosnia-Herzegovania, akken Iserbyen ad aɣen tasawent, s tmuɣli-nni n ‘’grand Serbe’’. Anwa ur nesli s twaɣit (génocide) n Srebrenica di 1995 (3) ?
  • Taggara n temhersa (fin de la colonisation) di Tefrikt ur d-tegli s talwit. Yal tamurt teskefl-d uguren yellan, gar imezdaɣ n tmurt, neɣ gar-as d lǧiran-is, ɣef tlisa, tutlayt, neɣ aẓar n imezdaɣ-is. Tadyant n Rwanda di 1994 (4), tessaweḍ tawaɣit ɣer wanda ur issarem yiwen ad d-tuɣal. Nnig 800 000 yemdanen i yemmuten, amur ameqqran deg-sen d Itusiyen, s ufus n watmaten-nsen Ihututen. Tismin, taɣennant ffɣent annar n talwit, kecment aḥḍun n ṭtrad s udebbuz, tagelzimt akked ujenwi… 
  • Aṭan n suprémacisme ur izgil tamurt. Di 1980, tamurt n Irak i yella yeḥkem Saddam Hussein tesker ṭṭrad akked tmurt n Iran ; d timsizzelt gar-asen anwa ad d-iṭṭfen tasawent. Di yal tama d taɣennant-nni, akka d tin n ‘’grand Persan’’, akkin d ‘’grand Arabe’’. 8 iseggasen n ṭṭrad, snegren timura-nsen. Mi kan tefra ur tefri gar-asen, Saddam Hussein ifka timesrufag s lbumbat n takrura (bombes chimques n hypérite) ɣer tiɣremt n Halabja di Kurdsitan (5). Inɣa din nnig 5000 yemdanen, imeẓyanen, imɣaren, timɣarin. I Saddamm Hussein, Ikurdiyen mačči d imdanen, mačči d aɣref s izerfan-is, issefk ad mmten neɣ ad ilin ddaw uḍar n Waâraben. 

Suprémacisme di tmurt n Lezzayer

  • Di tmurt n Lezzayer, tamsalt n suprémacisme tuɣ abrid-nniḍen. Talast gar wid n ufella akked wid n wadda, mačči d aẓar, mačči d tutlayt, mačči d ddin, Acku yiwet/yiwen i yellan. Ulac iɣisi di tmurt, ɣas llant snat tutlayin deg ubrid (tamaziɣt akked darǧa (i d-ilulen seg uẓar n tmaziɣt akked taârabt). Talast ibḍan Izzayriyen ɣef sin yeḥricen : d tin illan gar wid illan di FLN, wid i yeṭṭfen adabu nnig 50 iseggasen, akked wid ur ngi asɣen akked at udabu, i yeqqimen berra. 
  • Akka, tamurt tebḍa ɣef sin : tabburt n udabu teldi kan i wid d-ifkan aẓar si tegrawla n 1954-1962, ɣas amur ameqqran d asekkak, akked iserdasen i yellan d tagejdit n udabu. D asalu-ya i yettleqqimen yal tikkelt, ɣas adabu yettbeddil udem s yemdanen, abrid yiwen (6). Ulac isem n umgared gar tallit n Boumediene, Chadli, Bouteflika, neɣ ineggura-ya. D yiwen udrum i itezzin tiḥjurin, « win itturaren d Ḥmida, win ireccmen d Ḥmida ».
  • D urar-nni i yessenhez umussu n furar 2019, ma d at udabu ẓran d nnger-nsen i d-iteddun, acku asalu yenjer, aḥemmal ad d-iteddu. 
  • Tamezwarut n tmezwura, amussu d-iteddun, issefk ad ikkes di tazwara « suprémacisme » n « la famille révolutionnaire ». Din i yella uẓar n timmist, akken azekka ur ttwarzen ara yemdanen di leḥbus ɣef tikta-nsen, ur ttmettaten ara di leḥbus yemdanen s ucayaḍ, am Hakim Debbazi i d-iǧǧan tlata warraw-is d igujilen.

Aumer U Lamara

Timerna / Notes :

1) Le suprémacisme est une idéologie de supériorité et de domination : elle affirme qu’une certaine catégorie de personnes est supérieure aux autres et doit les dominer ou les asservir, ou est en droit de le faire. La classe de gens supposée supérieure peut être définie par une race, un sexe, une classe, une civilisation, une culture, une langue, une religion ou autre système de croyances… 

C’est ainsi une notion qui réunit toutes les formes particulières de croyances en la supériorité ou la domination naturelle d’une catégorie d’êtres sur les autres, simplement parce que l’on appartient ou est censé appartenir à cette catégorie, réelle ou supposée. 

2) « Les troupes russes minent les champs en Ukraine, font exploser des machines agricoles, détruisant les réserves de carburant nécessaires aux semis. Le manque d’exportations (de blé) de l’Ukraine frappera de nombreux peuples dans le monde... » V. Zelensky, président de l’Ukraine. In Le Monde dilomatique, mai 2022, le spectre de la famine, page 7.

3) Le massacre de Srebrenica, également appelé génocide de Srebrenica, désigne le massacre de plus de 8 000 hommes et adolescents bosniaques dans la région de Srebrenica, en Bosnie-Herzégovine, au mois de juillet 1995, durant la guerre de Bosnie-Herzégovine. Ces tueries ont été perpétrées par des unités de l’armée de la république serbe de Bosnie (VRS) sous le commandement du général Ratko Mladić, appuyées par une unité paramilitaire de Serbie, les Scorpions, pourtant dans une ville déclarée « zone de sécurité » par l’Organisation des Nations unies (ONU).

4) Le génocide des Tutsi au Rwanda se déroule du 7 avril au 17 juillet 1994. Ce génocide s’inscrit historiquement dans un projet génocidaire latent depuis plusieurs décennies, à travers plusieurs phases de massacres de masse. L’assassinat du président rwandais le 6 avril 1994 déclenche le génocide des Tutsis par les extrémistes Hutu. 

L’ONU estime qu’environ 800 000 Rwandais, en majorité tutsi, ont perdu la vie durant ces trois mois. D’une durée de cent jours, ce fut le génocide le plus rapide de l’histoire et celui de plus grande ampleur quant au nombre de morts par jour.

5) Le massacre de Halabja (Kurdistan) est un massacre par arme chimique de la population civile de la ville kurde de Halabja, dans la province d’As-Sulaymaniya (Kurdistan irakien). Il a eu lieu du 16 au 19 mars 1988. Environ 5 000 Kurdes périrent dans des attaques chimiques au gaz perpétrées sous l’ordre d’Ali Hassan al-Majid (dit « Ali le Chimique »), cousin de Saddam Hissein.

6) Yiwem lmuḥafeḍ n FLN inna-yas deg iseggasen-nni n 1980 : « nekkni nella kan i leḥkem, ɣas ur nessin ad nexdem ayen nniḍen, amkan-nnaɣ di leḥkem kan ». Tusa-yasen-d tgelda ɣef tmurt deg idammen ! 

LAISSEZ UN COMMENTAIRE

S'il vous plaît entrez votre commentaire!
S'il vous plaît entrez votre nom ici

ARTICLES SIMILAIRES

Les plus lus

Les derniers articles

Commentaires récents