Site icon Le Matin d'Algérie

Aɣerbaz n Vladimir Poutine di… tmurt n Lezzayer !

Hirak

«Tamussni ur tgi talast», akka i yella wawal. Ayen akk d-snulfan yemdanen di yal tamurt izmer ad iddu, ad innerni i wammud/lfayda n yemdanen di tmura nniḍen.

Maca, illa deg-s wayen ilhan, illa wayen n dir, yal yiwen izmer ad ifren ayen ara yeddem d wayen ara yeǧǧ.

Ass-a, zun ulac ayen iffren di yal tussna akked tiknuliji deg uẓeṭṭa yezdin amaḍal/ddunit. Maca, tisdawinyin n tmurt n Lezzayer, si Wehran ar Annaba, d tineggura deg umaḍal, acku tekcem-itent si zik twekka n FLN, tixnanasin n « affairisme », akked tsertit n taârabt-tinneslemt si 1962. 

Ilmend tamurt n Lezzayer ad teldi tibbura i tussna akken ad d-tekcem s warraw n Lezzayer i yellan d imussnawen imeqqranen di yal tamurt, ass-a adabu yeldi kan tabburt tameqqrant i tussna n imsulta n tmura nniḍen. 

D tin i yesker d tamezwarut akken ad irekkel adabu yellan ass-a, ad issenger tanekra n Hirak/Tanekra, ad d-iɣli wegris ɣef tmurt.

D agris-nni n tmurt n Rrus n Poutine i d-iwḍen tamurt n Lezzayer. D aɣerbaz n Rrus i smenyifen wid iṭṭfen adabu akken ad gen ṭṭrad i wegdud azzayri s ubrid n ṭṭrad amaynut : « la guerre asymétrique » (1).

Adabu yenjer asalu amaynut, s uzref amaynut, akken ad ifres ayen akk illan zdat-s, ad ikkes deg ubrid-is : yal win d-ikkren d axsim ad as-yeg tacrurt ‘’d arebrab’’/terroriste, am wawal n  « umennuɣ n tala » i yellan zik di tuddar-nnaɣ (3).

Adabu ikkat s yal tahilett akken ad d-isnulfu irebraben, anda ulac irebraben, akken kan ad yaf abrid ad iseddu tasertit n « la guerre asymétrique » : ad issekcem yal azzayri deg unnar n tirebrebt akken ad yurar urar n takriṭ i yessen, ad yačar leḥbas, ad yerr takmamt i tmurt.

Ass-a d akabar n MAK akked PST, azekka d RCD, syin d imastanen, d ineɣmasen ilelliyen, d iselmaden ur nekni zdat udabu, d Izzayriyen d-innan ayen illan…

Tamussni iteddun ass-a, d tin d-ikecmen seg uɣerbaz amaynut n Rrus n Vladimir Poutine, tuɣ amkan n tin n KGB i yesrewten di Lezzayer seg iseggasen n 1960.

Mačči d adabu n tmurt n Lezzayer kan i yezwaren deg ubrid n twaɣit, akken ad issenger tamurt-is. Uget n tmura i d-iwwin tamussni, yal tussna tameqqrant akken adabu ad yennaɣ mgal at tmurt-is, ad yegdel tugdut i d-iflalin seg uɣref.

Tadyant n tmurt n Argentina (2) tufrar ɣef tiyaḍ deg useggasen n 1960, armi d taggara n iseggasen n 1980. Adabu aserdasi n Argentina yessaweḍ tawaɣit-nni ɣer tqacuct/tecwawt : «près de 30 000 «disparus», 15 000 fusillés, 9 000 prisonniers politiques, un million et demi d’exilés pour 32 millions d’habitants ». Adabu n Argentina yewwi-d tamussni si tmurt n Fransa, acḥal iseggasen s ufus n udabu n Fransa, akken ad issenger tamurt-is. Asenfar «Condor » (Plan Condor) yessaɣ times akked tmettant i yal tamurt n Marikan n Wanẓul.

Tamurt n Lezzayer ur tefrin aɣerbaz ilhan. Mačči d tussna yufraren n iserdasen akked yimsulta n tmura timeqqranin i tesxes tmurt n Lezzayer.

Tamurt n Lezzayer tewwi-yas-d ad d-tessekcem tussna yelhan i tneflit/développement n tmurt, s warraw n tmurt i yellan di Lezzayer akked wid yunagen di tmura nniḍen, snernayen yal ass i tmura-nni, akken azekka ad d-rren tamuɣli-nsen ɣer tmurt-nsen.

S tsertit n tagmatt, n talwit, ara d-asen azekka, ad gren afus i wammud/lfayda n tmurt-nsen.  Mačči s ufrag n imsulta di yal amafag/aéroport n tmurt.

Aumer U Lamara

Timerna / Notes :

1) Guerre asymétrique : conflit armé qui oppose une armée régulière à des forces irrégulières. Une guerre asymétrique peut, par exemple, opposer une force régulière à une guérilla ou à une force terroriste.« La guerre asymétrique, c’est l’absence de correspondance entre les buts, les objectifs et les moyens des forces belligérantes. »

Une guerre asymétrique est un conflit qui oppose des combattants dont les forces sont incomparables ; où le déséquilibre militaire, sociologique et politique entre les camps est total : une armée régulière forte contre un mouvement de guérilla a priori faible ; une nation contre un mouvement terroriste ; une dictature contre l’opposition politique où « l’armée occupe la place centrale dans le contrôle social de la population et la destruction des forces révolutionnaires » , etc.

2) Lutte anti-terroriste en Argentine dans les années 1960 et 1970 :

La junte militaire argentine avait fait appel aux spécialistes français de la lutte anti-subversive, dont le général Paul Aussaresses, pour combattre le mouvement d’opposition populaire.  https://histoirecoloniale.net/Argentine-l-autre-sale-guerre-d-Aussaresses.html

Le bilan de la répression est lourd pour le pays : près de 30 000 « disparus », 15 000 fusillés, 9 000 prisonniers politiques,1,5 million d’exilés pour 32 millions d’habitants. La voix « des folles de la place de Mai » a secoué le monde.

3) ‘’Amennuɣ n tala’’ : yal tikkelt ara nnaɣen sin yemdanen (snat tlawin di tala, sin yergazen di tejmaât), win d-innan din awal n lekdeb ɣef wayeḍ, akken ibɣu yili, awal-nni ad iddu zun d aâbar, ad issimes ɣas d ayen ur nelli.

Quitter la version mobile