27 avril 2024
spot_img
AccueilPolitiqueAɣerbaz n Vladimir Poutine di… tmurt n Lezzayer !

Aɣerbaz n Vladimir Poutine di… tmurt n Lezzayer !

Hirak

«Tamussni ur tgi talast», akka i yella wawal. Ayen akk d-snulfan yemdanen di yal tamurt izmer ad iddu, ad innerni i wammud/lfayda n yemdanen di tmura nniḍen.

Maca, illa deg-s wayen ilhan, illa wayen n dir, yal yiwen izmer ad ifren ayen ara yeddem d wayen ara yeǧǧ.

Ass-a, zun ulac ayen iffren di yal tussna akked tiknuliji deg uẓeṭṭa yezdin amaḍal/ddunit. Maca, tisdawinyin n tmurt n Lezzayer, si Wehran ar Annaba, d tineggura deg umaḍal, acku tekcem-itent si zik twekka n FLN, tixnanasin n « affairisme », akked tsertit n taârabt-tinneslemt si 1962. 

Ilmend tamurt n Lezzayer ad teldi tibbura i tussna akken ad d-tekcem s warraw n Lezzayer i yellan d imussnawen imeqqranen di yal tamurt, ass-a adabu yeldi kan tabburt tameqqrant i tussna n imsulta n tmura nniḍen. 

- Advertisement -

D tin i yesker d tamezwarut akken ad irekkel adabu yellan ass-a, ad issenger tanekra n Hirak/Tanekra, ad d-iɣli wegris ɣef tmurt.

D agris-nni n tmurt n Rrus n Poutine i d-iwḍen tamurt n Lezzayer. D aɣerbaz n Rrus i smenyifen wid iṭṭfen adabu akken ad gen ṭṭrad i wegdud azzayri s ubrid n ṭṭrad amaynut : « la guerre asymétrique » (1).

Adabu yenjer asalu amaynut, s uzref amaynut, akken ad ifres ayen akk illan zdat-s, ad ikkes deg ubrid-is : yal win d-ikkren d axsim ad as-yeg tacrurt ‘’d arebrab’’/terroriste, am wawal n  « umennuɣ n tala » i yellan zik di tuddar-nnaɣ (3).

Adabu ikkat s yal tahilett akken ad d-isnulfu irebraben, anda ulac irebraben, akken kan ad yaf abrid ad iseddu tasertit n « la guerre asymétrique » : ad issekcem yal azzayri deg unnar n tirebrebt akken ad yurar urar n takriṭ i yessen, ad yačar leḥbas, ad yerr takmamt i tmurt.

Ass-a d akabar n MAK akked PST, azekka d RCD, syin d imastanen, d ineɣmasen ilelliyen, d iselmaden ur nekni zdat udabu, d Izzayriyen d-innan ayen illan…

Tamussni iteddun ass-a, d tin d-ikecmen seg uɣerbaz amaynut n Rrus n Vladimir Poutine, tuɣ amkan n tin n KGB i yesrewten di Lezzayer seg iseggasen n 1960.

Mačči d adabu n tmurt n Lezzayer kan i yezwaren deg ubrid n twaɣit, akken ad issenger tamurt-is. Uget n tmura i d-iwwin tamussni, yal tussna tameqqrant akken adabu ad yennaɣ mgal at tmurt-is, ad yegdel tugdut i d-iflalin seg uɣref.

Tadyant n tmurt n Argentina (2) tufrar ɣef tiyaḍ deg useggasen n 1960, armi d taggara n iseggasen n 1980. Adabu aserdasi n Argentina yessaweḍ tawaɣit-nni ɣer tqacuct/tecwawt : «près de 30 000 «disparus», 15 000 fusillés, 9 000 prisonniers politiques, un million et demi d’exilés pour 32 millions d’habitants ». Adabu n Argentina yewwi-d tamussni si tmurt n Fransa, acḥal iseggasen s ufus n udabu n Fransa, akken ad issenger tamurt-is. Asenfar «Condor » (Plan Condor) yessaɣ times akked tmettant i yal tamurt n Marikan n Wanẓul.

Tamurt n Lezzayer ur tefrin aɣerbaz ilhan. Mačči d tussna yufraren n iserdasen akked yimsulta n tmura timeqqranin i tesxes tmurt n Lezzayer.

Tamurt n Lezzayer tewwi-yas-d ad d-tessekcem tussna yelhan i tneflit/développement n tmurt, s warraw n tmurt i yellan di Lezzayer akked wid yunagen di tmura nniḍen, snernayen yal ass i tmura-nni, akken azekka ad d-rren tamuɣli-nsen ɣer tmurt-nsen.

S tsertit n tagmatt, n talwit, ara d-asen azekka, ad gren afus i wammud/lfayda n tmurt-nsen.  Mačči s ufrag n imsulta di yal amafag/aéroport n tmurt.

Aumer U Lamara

Timerna / Notes :

1) Guerre asymétrique : conflit armé qui oppose une armée régulière à des forces irrégulières. Une guerre asymétrique peut, par exemple, opposer une force régulière à une guérilla ou à une force terroriste.« La guerre asymétrique, c’est l’absence de correspondance entre les buts, les objectifs et les moyens des forces belligérantes. »

Une guerre asymétrique est un conflit qui oppose des combattants dont les forces sont incomparables ; où le déséquilibre militaire, sociologique et politique entre les camps est total : une armée régulière forte contre un mouvement de guérilla a priori faible ; une nation contre un mouvement terroriste ; une dictature contre l’opposition politique où « l’armée occupe la place centrale dans le contrôle social de la population et la destruction des forces révolutionnaires » , etc.

2) Lutte anti-terroriste en Argentine dans les années 1960 et 1970 :

La junte militaire argentine avait fait appel aux spécialistes français de la lutte anti-subversive, dont le général Paul Aussaresses, pour combattre le mouvement d’opposition populaire.  https://histoirecoloniale.net/Argentine-l-autre-sale-guerre-d-Aussaresses.html

Le bilan de la répression est lourd pour le pays : près de 30 000 « disparus », 15 000 fusillés, 9 000 prisonniers politiques,1,5 million d’exilés pour 32 millions d’habitants. La voix « des folles de la place de Mai » a secoué le monde.

3) ‘’Amennuɣ n tala’’ : yal tikkelt ara nnaɣen sin yemdanen (snat tlawin di tala, sin yergazen di tejmaât), win d-innan din awal n lekdeb ɣef wayeḍ, akken ibɣu yili, awal-nni ad iddu zun d aâbar, ad issimes ɣas d ayen ur nelli.

1 COMMENTAIRE

  1. Limer gharen a y’en ilhan ghur Rus !!
    Limer hemmelen tamurt-nsen akken ihemmel Putin tamurt-is !!
    Limer tnaghen ghef tmurt-nsen akken ittnagh Putin ghef Rus !!

LAISSEZ UN COMMENTAIRE

S'il vous plaît entrez votre commentaire!
S'il vous plaît entrez votre nom ici

ARTICLES SIMILAIRES

Les plus lus

Les derniers articles

Commentaires récents