20.9 C
Alger
dimanche 17 août 2025
AccueilPolitiqueHamas-DZ iqqim deg ubrid n ex-FIS : tanekra di Lezzayer… maca i tlelli n...

Hamas-DZ iqqim deg ubrid n ex-FIS : tanekra di Lezzayer… maca i tlelli n Palestine !!!

Date :

Dans la même catégorie

Rachid Nekkaz, le trublion de la politique

Il est sans doute l’un des personnages politiques les...

Le RCD alerte sur la dérive politique, sociale et économique du pays

Réuni à Alger le 15 août, le Secrétariat national...

Usage du plastique : un échec temporaire du multilatéralisme ?

Quelques pays seulement ont réussi à faire échouer une...

Tragédie de l’Oued El Harrach : quand l’État ferme les yeux sur des bus hors d’âge

Vingt morts, vingt-quatre blessés, et un bus réduit à l’état...
spot_imgspot_img
- Advertisement -

Tiḥila di tsertit yiwen wudem-nsent : d tikli n izirdi !

Di tallit deg tenneqlab ddunit s ṭṭrad n Russia mgal Ukrainia, tilufa n Tdamsa n Trump, lbumbat yal ass di Gaza, imenɣiyen di Congo (RDC), timenɣiwt n Imucaɣ deg Azawaḍ di Mali… imeṭṭurfan inselmen/islamistes n Lezzayer kecmen-d annar akken ad d-ḥellin tamurt… n Palestine !

Maca, yiwet tmuɣli tesdukel-iten akked Waâraben n yal tamurt : mačči d tilelli n uɣref n Palestine i d aɣbel-sen : d nnger n tagduda n Israël i d iswi-nsen, syin ssarmen ad bnun tagduda n Palestine ɣef ixerban.

Si beṭṭu n tmurt di 1948, armi d 1967 (ṭṭrad n 6 wussan gar israël akked tmura taârabin), yiwet tmurt taârabt ur d-tudir isem n « tagduda n Palestine ».

Tanekra ussan-a n ukabar n Hamas-DZ (MSP) s tmeskant sdat tzeqqa n ukabar (1) di Lezzayer akked yal amkan anida tella tkemmict n imeɣnasen-nsen (tella yiwet video n tiddi-nsen di tesdawit n Tizi Wezzu, ma d tidet ?), tesban-d tiḥila yellan : mačči d tanekra, mačči d aẓeggi ɣef izerfan di tmurt n Lezzayer, mačči d aẓeggi akken ad d-ffɣen wid ittwarzen di yal anekraf, mačči d aẓeggi ɣef leɣla n war tilas n isufar n tgella di leswaq n tmurt n Lezzayer.

Tanekra-nsen tella-d akken ad ẓeggin si Lezzayer… i tlelli n uɣref n Palestine, ad nfun tanmahalt/ambassadrice n USA di Lezzayer. 

D tiḥila ur neffir, mačči d ayen d-snulfan nutni.

Hamas-DZ n wass-a izwar-it yakan ukabar n ex. FIS di tazwara n 1990, asmi ulin imeɣnasen n FIS, d ajemmal s twuɣa, izwar-asen Ali Belhadj s tselsa n ṭṭrad/tenue militaire, ɣer tzeqqa n uɣlif n wastan (ministère de la défense) i yellan di Tigrin/tagarins, di Lezzayer tamanaɣt.  

Ali Belhadj iqubel-it-id uneɣlaf n wastan (ministre de la défense), jiniral Khaled Nezzar, i yellan s tselsa taɣarimt/en tenue civile. 

Acu i yessuter Ali Belhadj i jiniral Khaled Nezzar ?

Issuter-as ad d-yefk ibeckiḍen i yimeɣnasen n FIS akken… ad nnaɣen mgal Israël !

Gar Lezzayer tamanaɣt akked Tel Aviv, llan ugar n 4000 km !

Taḥilet-nni tban anida i tessaweḍ ; mačči d amennuɣ mgal Israël i d iswi n Ali Belhadj akked inemhalen n FIS. Iswi-nsen akken ad d-ṭṭfen uzzal, ibeckiḍen akken ad nnaɣen mgal tamurt n Lezzayer, mgal Izzayriyen. D abrid d-ibanen ɣer sdat.

Taggara, iserdasen n FIS-MIA ur ggunin ugar, kecmen lkazirnat n temsulta akked temrigt/armée n Lezzayer, nɣan, zlan irgazen, ukren-d uzzal swayes gan ṭṭrad mgal tamurt n Lezzayer, ugar n 10 iseggasen.

Izzayriyen akken llan ur ttun, ur zmiren ad ttun ayen iḍran di yal tamnnaṭ, ɣas ass-a susmen, rran-tt ɣer daxel. Irebraben nɣan, zlan irgazen tilawin,

  • Nɣan imeqqranen imeẓyanen,
  • Snegren imussnawen di yal amkan,
  • Serɣen imettiḍen deg ixxamen, 
  • Hudden tizeɣwa, iɣerbazen, tiɣiwanin, tigenturin,
  • Sersen lbumbat di yal amkan armi ula ddaw tmedlin di temqebrin n tmurt, 
  • Sguǧǧen tudrin, qqiment xlant ar ass-a deg idurar n Buzegza, Warsenis, Blida, Tihert, Iɣil-Izzan…

Ṭṭrad n FIS-MIA, GIA, GSPC… mgal tamurt n Lezzayer iqqim-d d awcem deg umezruy n tmurt, d awcem ur ntekkes di yal admeɣ. 

Tanekra n wass-a n ukabar Hamas-DZ tettban-d zun d aseḥmu n wayen illan yakan, izri iḍelli. Amennuɣ mgal Israël d taḥilet kan.

Abrid-is iban, neẓra-t nekkni ; mačči i wammud/lfayda n Izzayriyen ; d iceqqiq kan i ttnadin ad t-afen akken ad zrin deg-s, d abrid ɣer tuṭṭfa n udabu n tmurt, ad aɣ-sbibben tarekt/tabarda n « Islamic republic of Algeria » (am akken yura deg wahil n Qatar, Emirats, Maser,… n watmaten inselmen)

Ma neǧǧa-ten…   

Aumer U Lamara

Timerna / Notes :

1. Hamas-DZ : tameskant n imeɣnasen-is sdat tzeqqa n ukabar deg wass n 04/04/2025.

Dans la même catégorie

Rachid Nekkaz, le trublion de la politique

Il est sans doute l’un des personnages politiques les...

Le RCD alerte sur la dérive politique, sociale et économique du pays

Réuni à Alger le 15 août, le Secrétariat national...

Usage du plastique : un échec temporaire du multilatéralisme ?

Quelques pays seulement ont réussi à faire échouer une...

Tragédie de l’Oued El Harrach : quand l’État ferme les yeux sur des bus hors d’âge

Vingt morts, vingt-quatre blessés, et un bus réduit à l’état...

Dernières actualités

spot_img

3 Commentaires

  1. Kifkif dagh, a mas Ulamara. Nekni s yeqvayliyen ncuva Hamas-dz; amennugh d tmettant n yeqvayliyen i tlelli n Zdayer. Ass-a sawettnagh les élites negh armi ur nezri d acu yagh; armi t3erqagh la yella d aghrum ig-zwaren ´tudert n d tudert ig zwaren aghrum’.

  2. Tiririt n wawal i mass « Bon pour moi » :
    Tamezwarut ur ilhi ad iffer yiwen deffir yisem ur nelli d isem.
    Diɣ, ilha ma tefkid-aɣ-d ayen tettxemmimeḍ keč ɣef umgared illan gar Uzzayri akked Uqbayli. Anida yella umagered-nni, ad nissin ayen ur nessin.
    Taggara, ad ak-iniɣ : anef-asen i « les élites » di tlelli-nsen, yal yiwen/yiwet ad yaru neɣ ad yini ayen iẓra netta d abrid issefken. Imdanen, ur llin akk d « les khobzistes » neɣ d ixabten.
    Neɣ wissen, ma tessarameḍ ad ten-tesqedceḍ i tsertit-ik, zun d « les intellectuels organiqes » n tallit-nni taberkant n parti unique !
    Mazal d-neffiɣ si taberna !

LAISSEZ UN COMMENTAIRE

S'il vous plaît entrez votre commentaire!
S'il vous plaît entrez votre nom ici