Tadyant : deg iseggasen n 1970, inna-yas yiwen i Dda Sliman Azem, s tin n tfenṭazit :
– Tamurt n Lezzayer socialiste !
Irra-yas Dda Sliman,
– Ih ! Akka i d-nnan, d beṭṭu n yizem : « kullec i nek » !
Awal n Dda Sliman izmer ad yili d agezzul/résumé ilhan, akken ad d-issemlil ass-a yal tasertit tamaynut iteddun di Marikan si mi ibedd Donald Trump d aselway.
Tidet, ur iẓri yiwen anida ara tessuffeɣ tikli-nni i tmura n umaḍal, di yal annar iḥman (Ukrainia, Iran, Palestine, Russia, China, azekka di Tafrikt…).
Awal-nneɣ mačči d anekcum di tsertit n Marikan s timmad-is, maca d tamuɣli ɣer sdat, d arid/prévision n wayen d-iteddun i yal tamurt n umaḍal.
Asalu amezwaru i yellan injer deg ugraw n timura yedduklen illa di tazwara, deffir ṭṭrad ameqqran, « d amennuɣ ɣef tugdut, yal tilelli, akked tneflit n iɣerfan deg umaḍal ».
Tasertit iteddun gar tmura tella tebna ɣef tgejdit tamezwarut, « La Charte des Nations Unies », akked yal asaḍuf nniḍen, di yal annar, ɣas akken neẓra llan iderma, llant tkerkas akked yal urar uffir. Tallit-nni n « ṭṭrad asemmaḍ » gar wagmuḍ asduklan/communiste akked utaram amsihran/capitaliste, isban-d yal udem n tḥila di tsertit.
Ayen i d-innulfan iseggasen-a ineggura, d abrid amaynut, zun abrid-nni n izerfan akked ubrid n umennuɣ ɣef tugdut (defence of democracy) ur ddin ; issefk abrid-nniden : Marikan yufa-d abrid n ‘’tazmert tameqqrant’’, win iǧehden ad yečč win ur nezmir. Iswi n tikli-nni, « Rule-based-order » (RBO), akken ad issiweḍ USA ad teṭṭef taqacuct, ad tesserwet akken i tebɣa deg iɣerfan n umaḍal, s tsuddest n « national-capitalisme ».
D tamuɣli-nni i yessawḍen D. Trump ad iwwet ad ikcem Groenland, ad iṭṭef targa n Panama, ad ikcem Gaza mi yessuffeɣ imezdaɣ-is, ad yaɣ ayen illan ddaw wakal n Ukrainia, zun d ccert qbel ma teffeɣ Russia…
Ass-a yuɣal-d wawal-nni n Bismarck, di 1870, asmi yerfed iflis-is/sabre (4) deg ufus-is ɣer igenni, iberrem allen-is… zun azref i tefka tezmert yugar win i tefka teɣdemt (5).
Ayen issewhamen deg wayen iḍerrun, amek tamurt n USA, tin i yellan d tamezwarut di yal tamussni, di yal tussna, tin ikesben imussnawen imeqqranen akked tesdawiyin timeqqranin yufraren deg umaḍal (am Harvard, Yale, Berkeley, Standford, Columbia, UCLA, Johns Hopkins, MIT,… ), ass-a tuɣ abrid n tikli ɣer deffir.
Tikli-nni, azekka tezmer ad tessiweḍ ad tesbedd tuddsa n GIEC / IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) (3), zun d tuddsa tarebrabt !
Re-engineering akka d wakka
Udem n tsertit i d-ibanen ɣer berra, iga udem-nniḍen ɣer ugensu n tmurt, akken ad yeg tazmert swayes tamurt n USA ad terfed iman-is, zun ahil ihegga :
- Ad d-yeg afrag s tebzert n talast (douane) i yal asafar d-ikecmen si berra,
- Ad ikkes yal tallalt i tmura s tukksa n tuddsa USAID (United States Agency for International development)
- Ad ikkes yal tuddsa isdafalen ɣef imezdaɣ n tmurt akken ad ikkes miḥyaf gar imezdaɣ ur nezmir ad kecmen di temsizzet (Imarikaniyen inesliyen/Izandyaten, iberkanen, imgiǧan d iminigen n Marikan n wadda…).
- …
Abrid-nni n tsertit, akken ad yerwi wennar illan, ittwassen deg umaḍal s yisem n re-engineering di tdamsa : ad ihudd wayen illan, akken ad ibnu umaynut deg umkan-is s tigejda yessefken kan, ur ittili deg-s wayen ur nwata, ur ittaẓay. D abrid ilhan ma yedda s lmizan, s leḥder, mačči d ahuddu kan.
Tella yiwet, re-engineering deg unnar n tsertit ur izmir ad yili am win iteddun di yal annar n tdamsa. Mačči yiwen ubrid, mačči yiwen yiswi.
Tasertit n wass-a n Donald Trump-Elon Musk ad t-ban sya ɣer sdat, acku diɣ tasertit akked business mačči yiwen ubrid-nsen, tissas n talsa akked business ur zdin.
Maca yella wayen ibanen si tura : ulac ayen ad d-yasen d ammud/lfayda i tmura n umaḍal, am akken diɣ 4 iseggasen n tsertit n Trump tezmer ad terr tamurt n USA ɣer deffir s nnig 50 iseggasen.
Mačči d awezɣi, acku llan imedyaten deg umezruy : Hitler ihudd tamurt-is, Saddam Hussein ihudd Iraq, Margaret Thatcher thudd tadamsa n Legliz, Guadaffi ihudd Libya, Hamas ihudd Gaza…
Aumer U Lamara
Timerna / Notes :
1. Rule-based-order / ordre fondé sur des règles / Tuddsa ibnan ɣef tissas.
Un ordre international basé sur des règles, des valeurs, en opposition avec les équilibres fondés sur des accords, des traités internationnaux bi et multilatéraux (Charte de l’ONU).
Ẓer aḍris : « De l’ordre fondé sur des règles » ; revendiquer des valeurs pour contourner le droit. Le Monde N°848, novembre 2024, p. 12.
2. Tissas : valeurs. Amyag ‘’ssis’’ illa si zik : ssis-d aɣrum-ik s yiɣil-ik, « amdan bu tissas/une personne de principes, de valeur », …
3. GIEC (Groupe intergouvernemental sur l’Evolution du climat), évalue l’état des connaissances sur l’évolution du climat, ses causes, ses impacts.
En anglais IPCC (The Intergovernmental Panel on Climate Change) is the United Nations body for assessing the sciences related to climate change.
4. Iflis (flissa) : le sabre flissa. Zik, ijenwiyen imeqqranen (sabres), llan xedmen-ten deg Iflisen n lebḥer (taddart n At Zwaw, …). Ajenwi (= n Jenwa), d iflis i d-yusan si tmurt n Genova di Ṭelyan.
5. Tasuqqilt : Le « droit » permis par la force prime sur le droit permis par la justice !
(ie. la loi du plus fort)
« … Maca yella wayen ibanen si tura : ulac ayen ad d-yasen d ammud/lfayda i tmura n umaḍal, am akken diɣ 4 iseggasen n tsertit n Trump tezmer ad terr tamurt n USA ɣer deffir s nnig 50 iseggasen… »
A miis tmurt « 50 iseggasen » n lakhsara n les democrates, i yettseggim !!!
Vru yas i Trump.
Da »Patriote » i Tmurt ines.
Y en a marre de »leftistes ».
Vivement notre Kabylie libre et indépendante !
ay nek Les leftistes khadmghassen lgerra ! Ils sont malades et quiconque s’en approche est contamine’ !