Ahmed Taleb Ibrahimi yemmut iḍelli 5 di tuber, di Lezzayer. Di tizya-s/laâmer-is 93 iseggasen. Issaweḍ ! Am akken illa wawal.
Acu ad d-iqqimen seg yisem n Ahmed Taleb Ibrahimi ?
Ahmed Taleb ikker-d deg unnar n tinneslemt, armi yas-d-tga afrag, iẓer amaḍal/ddunit si tiṭ n tissegnit n ddin, anida talast tella kan gar yinselmen (« yufraren, wid illan deg ubrid n Rebbi ») akked lkuffar.
Baba-s n Ahmed d Bachir Ibrahimi, win ibedden d aselway n tiddukla « El Ɛulama » (les Oulémas), deffir tmettant/lmut n Abdelhamid Ben Badis, di 1940. Bachir Ibrahimi issuffeɣ-it PPA si Lezzayer ɣer Maser akken ur issekcam tawekka-s deg umussu azzayri.
Ahmed Taleb yufa-d ‘’talwaḥt taâlleq’’, maca ur t-tewwi deg ubrid n tneflit n iɣerfan, iqqim di tmuɣli n ddin, zun d win i d abrid n ferru n temharsa tafransit, « s luḍu akked tẓallit ».
I wid ittun ayen illan :
Akken llan imeɣnasen n tejmaât n El Ɛulama, ur uminen ad teffeɣ Fransa, llan suturen di Fransa ad ten-teǧǧ kan « ad xemden ddin ineslem, ad slemden ddin, ad bnun timesgidiwin/leǧwamaâ, ad gen iɣerbazen n uselmed n ddin… ». tiddukla n El Ɛulama teqbel tamharsa n Fransa, tesnulfa-d apartheid (2) qbel ad d-ilal d unṣib di tmurt n Taferka n Wanẓul (Afrique du Sud).
Ahmed Taleb, deg usalu n El Ɛulama, iban-d deg wayen akk yura deg uɣmis n tiddukla-nni di 1952-1954 (aɣmis Le Jeune musulman), iban-d ugar di tiddukla n inelmaden, mi yella d anelmad di tujjya/médecine, di Paris.
D netta akked Belaïd Abdeslam i yerran tabburt i Yizzayriyen ur nelli d inselmen (Udayen akked Irumyen deg uẓar/pieds noirs) akken au ttilin di tiddukla UGEA (Union Générale des étudiants algériens), nutni snulfan-d UGEMA (Union Générale des Etudiants Musulmans Algériens). Skecmen tawekka n timeṭṭurfit tineslemt di tmurt n Lezzayer.
Di 1956, Ahmed Taleb ixulef abrid n baba-s, ikcem di FLN, di Tfidiralit FLN n Fransa, armi d asmi yettwaṭṭef di 1957. Iqqim di lḥebs armi d 1961. Mi d-iffeɣ, inser i temsulta n Fransa, irwel ɣer Tunes ɣur FLN.
Tamussni n timeṭṭutfit tinneslemt n Ahmed Taleb tefka aẓar di tmurt n Lezzayer seg wasmi yas-ifka amkan Houari Bouediène di tsertit n taârabt-tinneslemt.
Si 1965 armi d 1988 (akked Chadli), ur iffiɣ seg udabu : illa d aneɣlaf n usedwel (éducation nationale), n tɣamsa akked yidles/culture et information), n temsal n berra (affaires étrangères). Abernus-is ubar ẓerren-t Izzayriyen yal tameddit di TV-RTA n udabu, idis n Boumediène akked Bouteflika.
Nnger d-iqqimen si tsertit n Ahmed Taleb d tin n « arabisation » n uɣerbaz azzayri.
D netta, akked wid illan idis-is, am Mouloud Kacem Naït Belqasem, i yefkan aɣerbaz n Lezzayer deg ubrid n tidderɣelt i yessawḍen tamurt ɣer ṭṭrad n irebraben n 1992-2000, u mazal.
D tasertit n Ahmed Taleb i yekksen isem n tmaziɣt deg uɣerbaz azzayri.
D netta i yekksen di 1974, taleqqimt-nni yellan, aselmed n tmaziɣt n Mouloud Mammeri di tesdawit n Lezzayer. Awal-is ɣef temsalt-nni, inna-yas : « ulac inelmaden, nekkes taɣuri-nni ! ».
Tidet illan (nella din di tallit-nni) : mi teẓra la SM simal yettimɣur ugraw, simal rennun-d si yal tama, ttlalent-d tiddukliwin s tuffirt, tlul-d tesɣunt Taftilt di tiɣremt n Ben Aknoun, akked tiyaḍ (Iṭij, …) berra n tesdawit. Imir, tamsulta n Boumediène tefhem yettimɣur ugraw, taggara tesseqdec Ahmed Taleb, netta yekkes taɣuri-nni n Mouloud Mammeri.
Inna-yas Ahmed Taleb, ɣef temsalt n ugdal n tmaziɣt : « nous avons commis une erreur ».
I netta zun d ayen meẓẓiyen, d tuccḍa kan, neɣ d falta kan tameẓyant ara iseggem ɣer sdat… ma yuɣal-d ɣer udabu s ufus n « Badissya-Nuvambrya » !
Tamurt n Lezzayer tuɣ yir abrid si tsertit-nni n uɣerbaz n Ahmed Taleb. D win ad d-iqqimen d awcem (d yir awcem) i tmuɣli n yal tasuta/génération d-ikkren si 1962.
Isem n Ahmed Taleb Ibrahimi iga ass-a am : « ammus n ugertil, ur ittirid ur iseffeḍ ».
Aumer U Lamara
Timerna / Notes :
1. Ahmed Taleb Ibrahimi :
https://fr.wikipedia.org/wiki/Ahmed_Taleb_Ibrahimi
2. L’apartheid (mot afrikaans partiellement dérivé du français, signifiant « séparation, mise à part », était une politique ségrégative dite de « développement séparé » (afsonderlike ontwikkeling) affectant séparément, selon des critères raciaux ou ethniques hiérarchiquement distincts, des populations dans des zones géographiques déterminées…. Concept d’origine sud-africaine, les lois de l’apartheid furent conçues et introduites à partir de 1948 en union d’Afrique du Sud (puis république d’Afrique du Sud) par le Parti national…