29 mars 2024
spot_img
AccueilIdéeTaɣdemt d tagejdit n izerfan, mačči d amezrag (1) !

Taɣdemt d tagejdit n izerfan, mačči d amezrag (1) !

Barbelés

Taɣdemt/la justice, d afrag n talwit gar imezdaɣ n tmurt, d agadir gar imezdaɣ akked udabu, akken ibɣu yili. Taɣdemt ur tezmir ad tili d amezrag, neɣ d aâkkaz kan, gar ifassen n temsulta, akken ad ččaren yal anekraf/lḥebs n tmurt.

Ass-a, di yal tamurt n umaḍal, asemres n teɣdemt i wesbibbi n ‘’tirrebrebt’’ i yal amdan ur nelli deg usalu n udabu, neɣ win illan d axsim deg unnar n tsertit, ur izmir ad issemɣer ccan akked yiseɣ n tmurt-nni.

Deg umezruy, timura i d-isnulfan ‘’tacmatt n tirrebrebt’’ (délit de terrorisme) ur llint d amedya n tugdut akked izerfan (Afrique du Sud n Apartheid, Israël, Argentina, Russia…). Tafrikt n Wanẓul (Afrique du Sud) n tallit-nni n tsertit n apartheid, d yiwet deg-sent  i yeseddan ugar taɣdemt akken ad terẓ yal tanekra n iberkanen i yettnaɣen ɣef izerfan-nsen di tmurt-nsen (2).

Tamurt n Russia tfures tagnitt, si ṭṭrad-nni n Tchetchenia i yentin/yebdan di 1994-1996,  akked ṭṭrad wis sin di 1999, mi teṭṭef tamurt-nni di tuber 2000, s unekcum ɣer Grozny.

- Advertisement -

Russia tesnulfa-d asaḍuf amaynut mgal tirrebrebt. D asaḍuf-nni i yessaɣen ass-a i tmurt n Russia, armi negren izerfan, tekker trewla di tmurt, win yufan ad iffeɣ si tzarezt n KGB/FSB (3).

Ass-a di tmurt n Lezzayer, asaḍuf amaynut (Ordonnance n° 21-08 n code pénal) (4), issekcem tamurt deg ugraw n tmura-nni yesseqdacen taɣdemt mgal izerfan. Ass-a, yal amdan illan ger ifassen n temsulta izmer ad d-yaf iman-is deg uhḍun n tirrebrebt.

Tamurt n Lezzayer tessen acu i d tirrebrebt n tidett, tessen tawaɣit d-ittasen deg-s.

Nnig 10 iseggasen, si 1990 armi d 2002, ulac tawaɣit iwumi tenser tmurt, di yal amkan, di yal iɣrem, di yal tamdint.

Tirrebrebt n tmeṭṭurfit tinneslemt, s yisem n AIS, GSPC, GIA, AQMI, ur teǧǧi tiɣmert di talwit : nɣan imussnawen, nɣan inaẓuren d iselmaden, snekren times i tɣermin akked iɣerbazen, serɣen ikamyunen, zlan imeẓyanen akked imeqqranen, d argaz neɣ d tameṭṭut deg yexxamen-nsen, xlan iɣermen deg idurar. Anda llan wid yemmuten deg ifassen-nsen : Tahar Djaout, Mahfoud Boucebsi, Rachid Tigziri, Smaïl Yefsah, Abdelqader Alloula, Katia Ben Gana, Nabila Djehnine, Hafid Senhadri, Laâdi Flici, Youcef Sebti, … akked wid akk ur nettwassen.

D tin i d tirrebrebt i yessazlen idammen, mačči d win d-innan, neɣ yuran awal ur neddi deg usalu n udabu.

« Tamegra nnig usennan », akka i yella wawal. Mi neẓra Izzayriyen ssnen d acu i d tirrebrebt, ur zmiren ad sduklen ayen ur nezdi, ayen ur neddukul, am tigdert d usennan. Yif-it ad tuɣal kan ɣer ubrid ilhan, abrid iddren.

Tamurt n Lezzayer tezmer ad ternu di ccan ugar, ma tuɣ abrid n izerfan deg ur llint tḥila. Tidett tettwassen deg umaḍal : tamurt ibedden ɣef izerfan akked teɣdemt, d win i d agadir ɣef timmunent-is ur nrehhen, ur nrettem.

Aumer U Lamara

Timerna / Notes.

1) Taɣdemt, d tagejdit n izerfan, mačči d amezrag : la justice (l’administration judiciaire) est le garant des droits des citoyens, elle ne peut être un baton au service de la répression.(amezrag = javelot, baton par extension).

2) Loi sur le terrorisme de 1967 en Afrique du Sud : (Terrorism Act, 1967) fut proposée par le gouvernement Vorster et votée par le Parlement sud-africain durant la période de l’apartheid. Cette loi reprend et durcit des amendements législatifs en matière de garde à vue et de détention prévue à l’origine dans le Sabotage Act… Le terrorisme est défini à l’article 2 comme « tout acte commis dans l’intention de troubler l’ordre public ou d’inciter à la commission d’un tel acte ou de conspirer à la perpétrer, une infraction distincte assimilée à de la trahison ». Cette loi a été complétée par la loi sur la sécurité intérieure en 1982, qui stipule, entre autres, la criminalisation de toute diffusion d’information sans le consentement de l’État.

C’est un arsenal juridique pour structurer la violence d’État raciste et museler toute action d’émancipation des noirs africains.

Source : https://fr.wikipedia.org/wiki/Loi_sur_le_terrorisme_de_1967

3) La loi fédérale de Russie du 6 Mars 2006, se basant  » Sur la lutte contre le terrorisme » après les attentats de septembre 2001 à New York et la guerre de sécession en Thétchénie, se renforce de plus en plus comme instrument de pouvoir par la terreur pour réprimer les libertés publiques en Russie ; combattre toutes les voix dissidentes (opposants, associations des droits humains, …). L’invasion de l’Ukraine confirme cette instrumentalisation de la justice pour étouffer toute contestation de ‘’l’opération spéciale’’.

Un nouveau paquet de lois anti-terroristes a été adopté par la Douma (parlement russe), le 24 juin 2016. Reporters sans frontières (RSF) s’inquiète de ce nouvel arsenal judiciaire qui, en accentuant le contrôle des autorités sur les communications, menace encore un peu plus le travail des journalistes de la Fédération.

4) Entrée en vigueur en Algérie de l’Ordonnance n° 21-08 modifiant et complétant l’Ordonnance n° 66-156 du 8 juin 1966 portant Code pénal, notamment les dispositions portant sur la répression des actes terroristes, à la suite de son inscription au journal officiel le 9 juin 2021. Ce texte n’a fait l’objet d’aucun débat parlementaire compte tenu de la dissolution de l’Assemblée Populaire Nationale (APN) le 1er mars dernier. L’article 142 de la Constitution autorise en effet le président de la république à légiférer par ordonnance en cas de vacance de l’APN.

2 Commentaires

  1. Lezzayer fesslentet wid id t-isvedden d lhevs : ighervan zzin, war twiqan, war tiwwura.
    Di 62 id iwwi ad zren igherfan id t-izedghen dacu ar gen yess; dacu ar ad-djen, dacu ar ad sdermen; dacu ar iddukklen, dacu ar-ivtun.

  2. inad unazur: dunit aka itaɛmar ada aɛmer,
    ɛiwed laḥsav-ik yexsar ada aɛmer.

    Ma te-ttmeslayeḍ af tmurt , ilaq xarsum att-liḍ tefritt d aray-ik d-acutt.
    Ma te-ttemeslayeḍ af lḥevs, daɣen ilaq ad-iniḍ , lḥves mačči tamurt.

    Assa mi zriɣ d-acu fi nuɣen izzayriyen di 1926-1962, ur-zmireɣ ara ad skidvaɣ af yimaniw. Zemraɣ ahat ad-skidvaɣ af imdanen niḍen. Mana tamedit m ara kecmaɣ s axxam illa yiwen lemri, ttwaliɣ yures udmiw.

    Zriɣ ur telli tidett g-ayen id-niɣ, yiwen wass kan, ad ezziɣ ad niɣ tidett, xas qariḥit, xas razagit, mana att-id iniɣ.

    A din rabi!
    Anwi urnazri-yara tamurt lzayer ttamurt n-revrav? Ttamurt ineqen arawis? De lḥevs n-levda i yelmazyen, tulawin yak d-wid yevɣan tudert?

    Assagi imdanen yak zran, ulac izarfen, ulac tusna, ulac assirem, ulac targit, ulac tayri, ulac asxdem b-walaɣ.
    D « les voyous » izarbuḍen, imettukar, at wuzal ig ṭṭfen tamurt.

    Amek di lanayak itumneḍ lzayer ttamurt?

    Lzayer d-akkal kan, yak ttarvaɛat irevraven, ittawin imdanen a lḥvus, ineqen wiḍ yettargun , innefun tusna tamusni yak wid mu yeldi waleɣ.

    Zik ula dnek nwiɣ am kečč, « qasamen, min ǧibalina, a mis umaziɣ , ..ar tagara », ttargit nwid yenḥafen, agad iluzen gw-aleɣ, ifuden tusna, isaremen azekka ad-yif assa, assa ad-yif iḍelli.

    Mana akken ildint walniw zriɣ lvaṭel, zriɣ tudert n-edel, tamara, ruxs, tixubta… zriɣ tidett ttin yugi walɣiw, ayen tugi targit-iw. Assen gezmeɣtt di ray, lzayer ur ǧin telli ttamurt, ur tezmir-ara att uɣal ttamurt.

LAISSEZ UN COMMENTAIRE

S'il vous plaît entrez votre commentaire!
S'il vous plaît entrez votre nom ici