28.2 C
Alger
vendredi 4 juillet 2025
AccueilPolitiqueTasertit n "Azzayri amaynut" tewwi-d idles n ugudu !

Tasertit n « Azzayri amaynut » tewwi-d idles n ugudu !

Date :

Dans la même catégorie

Décès en détention de Tarik Bouslama, ex-PDG d’IMETAL : une fin de parcours dans l’oubli  judiciaire 

 Tarik Bouslama, ancien président-directeur général du groupe public IMETAL,...

Mohamed Lamine Belghit condamné à 5 ans de prison ferme

La justice algérienne a tranché le cas de l'universitaire...

Boussad Berrichi : faire revivre Mammeri par le savoir et l’archive

Boussad Berrichi, écrivain et universitaire, s’impose depuis plusieurs années...

Dôme de fer ou casserole trouée !

Le dôme de fer, vous connaissez, bien sûr. Mais...
spot_imgspot_img
- Advertisement -

Hirak

D win i d aberreḥ n udabu n wuzzal n Houari Boumediène, acḥal d iseggasen : « Ad d-nesnulfu Azzayri amaynut » !

Di tmuɣli n udabu-nni (d win illan ass-a), Azzayri ad yili kan zun d izimer, ad iddu deg  umrar n ukabar  ‘’barbes-FLN’’ neɣ n yal isem nniḍen, ad iknu zdat n at ukaskiḍ, ad idder yettxayal accaren n srabes iffren (sécurité militaire/SM iḍelli, DRS, DCSI, atg…).

Abrid ilhan i yettwassen di yal tamurt : tagejdit tamezwarut n umdan, d tudert n tlelli di tmurt-is, akken ad ibedd d aɣarim/citoyen, awal-is/tafrent-is deg-s azal. Maca, tamuɣli-nni ur telli ɣur udabu ibedden si 1962.

Ass-a di 2022, ma nerra tamuɣli ɣer 1962, armi din i d-tuɣ aẓar. Ɣas mačči d alummu ɣef wid d-izwaren zdat-nneɣ ; nitni xedmen ayen iwumi zemren, ddren akken ufan di ddiq d tmara.

Tasertit iddan si tallit-nni deg usalu n taârabt-tinneslemt akked usekkak, tezwar terra Izzayriyen di rrif, kecmen annar n udabu wid yetturaren ray-ray, d ibandiyen, akken ad ḥekmen, ad xedmen ‘’les affaires’’.

Ma d amur ameqqran n Izzayriyen, kecmen deg unnar n ’’grève générale’’, am akken i t-yura deg udlis-is Abderrahmane Hadj-Nacer (2).

Udem amezwaru i d-yufraren si tsertit-nni n waâzal, d ‘’idles n ugudu’’ (la culture de la décharge et de la pollution systématique). Ɣur yal Azzayri, tebḍa tmurt ɣef sin, s talast ur nelli d talast : si tebburt n uxxam ɣer daxel/agensu, d tezdeg, si tebburt ɣer berra, d ayla n baylek, d ammus akked ugudu.

Di tɣermin anda teddunt temsal akken iwata, tuccar n udabu rẓant ayen illan, ur d-snulfan ayen ilhan.

Amedya n tiɣremt n At Isjen/isgen di Tɣerdayt : zik, yal yiwen yessizdig ayen illan zdat uxxam-is di yal tazribt/azqaq. Tiɣremt tettwassen d tazedgant. Yiwen wass, taɣiwant (APC n Bunura) tenna-yasen ad tbedd nettat s tezdeg n tiɣremt, ad teṭṭef ixeddamen n tɣiwant. Seg wass-nni d tawaɣit : d tirac n iḍumman di yal tiɣmert n tiɣremt-nni. Taɣiwant thudd ayen illan iteddu si leqrun d leqrun, taggara ur tebdid i tezdeg s ubrid nniḍen. Tuɣalin ɣer deffir ulac !

Amedya nniḍen, d anda ur tefri deg wallaɣ n yemdanen, ma d berra neɣ d agensu/daxel : bḍan sin watmaten taferka i d-iǧǧa babat-nsen. Yiwen ikker-as i wefras d wuẓẓu, d axeddim yal ass n wakal illan d ayla-s, wayeḍ yesmar deg umur-is akamyu n iḍumman n bennu (lyajur, lǧir d siman) akken ad ‘’imarki’’ ayla-s, zun mazal ur ikcim wakal-nni deg wallaɣ-is, d ayla-s tura.

« Idles n ugudu » deg idammen ?

Izzayriyen ur umisen, ur zeddigit nnig at tmura nniḍen n umaḍal.

Ayen illan ass-a (« état de grève générale », « état de désobéissance civile »), d tasertit n udabu i t-id-isnulfan.

Tanekra n Hirak n 2019 tesban-d udem amaynut : Izzayriyen ffɣen-d si tallit n temhersa (ordre néo-colonial interne et externe),  tezdeg tella di tmurt ur tengir, Izzayriyen fkan-as azal i wayen illan di berra, ayen i ten-izdin, acku zran-t d tamurt-nsen.

Di yall tikli, imdanen sizdigen iberdan, ttqadaren ayen illan, ur terẓi tebburt, taḥanutt neɣ ayen nniḍen. D udem n tezdeg d talwit i d-yufraren di yal amdan di yal tikli, zun ikkes yidil-nni n wammus i yeḍlan i tmurt si 1962, s tsertit n néo-FLN, zun ikkes usekkak-nni n « Azzayri amaynut » i tt-ifkan deg ubrid n twaɣit.

Maca, mazal ur frint, adabu yellan ass-a, akken ibɣu ibeddel awal-is (discours), d win n yiḍelli deg uẓar-is, mazal-it yeqqim d win n « ḥed tnin ».

Akka, ar asmi ad d-yaweḍ waḍu amaynut, ad t-ikkes wakali.

Times-nni n nnger n 2021 akked 2022 tga zun d azamul ; ur tezmir ad ternu liḥala iseggasen d iseggasen ɣer zdat…

Aumer U Lamara

Timerna / Notes.

1) Di tallit-nni n tegrawla n tfellaḥt (‘’tewṛa ziraɛiyya’’ ,1972-1982), d ifesyanen imeqqranen, kulunil wa neɣ win, i yettaken laâqed n wakal ur nelli d laâqed iseḥḥan i yifellaḥen (titre d’attribution de terre agricole). D azamul ur neffir  :  tamurt n iserdasen at ukaskiḍ,  Izzayriyen d ixemmasen-nsen !

2) La  Martingale algérienne, essai, de Abderrahmane Hadj-Nacer, édition Barzakh, 2011. « nous reproduisons l’échec en permanence » (interview El Watan, 5/08/2011).

 

Dans la même catégorie

Décès en détention de Tarik Bouslama, ex-PDG d’IMETAL : une fin de parcours dans l’oubli  judiciaire 

 Tarik Bouslama, ancien président-directeur général du groupe public IMETAL,...

Mohamed Lamine Belghit condamné à 5 ans de prison ferme

La justice algérienne a tranché le cas de l'universitaire...

Boussad Berrichi : faire revivre Mammeri par le savoir et l’archive

Boussad Berrichi, écrivain et universitaire, s’impose depuis plusieurs années...

Dôme de fer ou casserole trouée !

Le dôme de fer, vous connaissez, bien sûr. Mais...

Dernières actualités

spot_img

2 Commentaires

  1. A Mas Ulamara, avec toutes vos analyses pertinentes. Votre dialectique doit vous mener inéluctablement vers la seule solution viable: celle de l’indépendance de la Kabylie. Bon courage. Aṛṛeẓ leqyud ik, ad tevan tafat.

  2. Yir imghi illa yakan di 54 akk d 56. Amzun wid (n negh) itekkan din ur zrin ara belli (les références exclusives) gher tneslemt akk ta3ravt n usamar d tid ar inghen yennayer, tiwura n useggas, i3essassen, taddart-tighremt, tagherma s umata.
    Ur hsigh ara tuccda d ughelluy gher ukeddar n 1962 d taluft n tuffgha n wevrid n kra n yergazen kan. Tawekka tella yakan di 1954, ahat zrin 54.

LAISSEZ UN COMMENTAIRE

S'il vous plaît entrez votre commentaire!
S'il vous plaît entrez votre nom ici