4 mai 2024
spot_img
AccueilPolitiqueIsraël akked Lezzayer : yiwet tsertit/même politique ?

Israël akked Lezzayer : yiwet tsertit/même politique ?

Ulac tismin gar tmurt n Israël akked tmurt n Lezzayer. Deg yiwen ubrid i llant ! Ulac tamurt nniḍen deg umaḍal i igan am nutenti. Ufrarent !

Di tsertit-nsent, tezwar tmurt n Lezzayer : di 2019, tegdel (tewwet difandi) ɣef unnay amaziɣ. Win ad t-irefden ad irrefref deg yigenni, ad d-iwwet 10 iseggasen n lḥebs akked uxeṭṭi s 70000 DA neɣ ugar. Di yal tiɣremt, kecmen Izzayriyen ɣer lḥebs acku refden annay n tmurt-nsen, neɣ ufan-t yimsulta iffer di tkarrust-nsen neɣ deg ugrab-nsen. (1) (2)

Ur illi usaḍuf/lqanun yuran, ur illi wawal unṣib n udabu, neɣ n teɣdemt n tmurt n Lezzayer. Tamsalt tefra s wawal, ‘’teddez tebrez’’ am akken iteddu wawal tura, tefra asmi d-yuɣal jiniral Gaïd Salaḥ si tmurt n Emirates.

Tuttra : si tmurt-nni i d-igla tasertit tamaynut i tmurt n Lezzayer ; d nutni i t-id-iweṣṣan, zun d aqeddac-nsen ?

- Advertisement -

Tamurt n Israël terna tedda deg ubrid-nni : tegdel annay n Palestine di tmurt-is seg wass n 8 yennayer 2023. Win irefden annay n Palestine akken ad irrefref deg yigenni, ad ittwaqqen ɣer lḥebs, ad iqqim din ar asmi ara t-beddlen s imeḥbas n Israël, am akka temsewwaqen ussan-a, ‘’yiwen s kraḍ’’, neɣ ‘’yiwen s 1000’’ am di tedyant n userdas Shalit.

Israël ur iddi deg ubrid n tuffirt. Iffeɣ-d usaḍuf /loi igedlen annay n Palestine di Israël. D ‘’directive’’ n uneɣlaf-is  (directive publiée par le nouveau ministre de la Sécurité nationale Itamar Ben-Gvir dimanche 8 janvier 2023) (3).

Dagi i yella umgared/différence gar Lezzayer akked Israël, gar tmurt igan azal i yiɣarimen-is (ses citoyens), akked tin ur asen-ngi azal.

Maca amgared ameqqran illa anda nniḍen :

Israël igdel annay n tmurt nniḍen di tmurt-is. Palestine d tamurt taberranit di Israël, ma neṭṭef deg wawal-nni n « sin iwunak/deux Etats, Israël d Palestine, yiwen idis n wayeḍ, ad idiren di talwit ».

D ayen illan d abrid. Yiwet tmurt ur tqebbel ad d-ffɣen yemdanen ɣer ubrid s wannay nniḍen, akken ad sutren ahuddu n tmurt deg llan teddun !

Lezzayer tegdel annay amaziɣ di 2019, win i yellan d annay-is, mačči d aberrani.

Annay amaziɣ d azamul d-ilulen di tmurt n Lezzayer tamaziɣt, syin akkin issaɣ i tmura n Tamazɣa, si Merruk ar Libya. Ur illi d annay iteddun ad ikkes annay n Lezzayer, win n Merruk neɣ win n tmurt nniḍen n Tefrikt Ugafa.

D annay n tagmat, akken azekka ad zdint tmura i yebḍan acḥal d leqrun-aya. Ulac ahuddu deg ubrid-is, ulac beṭṭu gar yemdanen ; iswi-s d bennu n tɣerma d yidles d-ifkan aẓar si leqrun d leqrun n umezruy n Tefrikt.

Afus i igedlen annay amaziɣ di Lezzayer ikka-d ansi nniḍen, ikka-d seg wayen d-iqqimen di liga arabya iẓerren ar ass-a Tafrikt n Ugafa zun d tagelda n tmura n wagmuḍ, ama d igelliden n petrole, ama d imeɣnasen ineggura n iceqfan n ‘’nationalisme arabe’’. Tamuɣli-nni tga isem : d tamhersa/colonisation.

Abrid n talwit iban ur iffir. Issefk adabu n Lezzayer ad ikkes tiḥila akked wurar s izumal n tmurt. Adabu n Lezzayer ibedden ass-a, ur izmir ad ikkes ayen d-ilulen seg iẓuran n tmurt akken ad teddukel tmurt ugar.

Ma d fell-as ad yeg iseɣ i tlisa n tmurt n Lezzayer, issefk ad igdel ayen ur nelli d azamul n tmurt  akked wayen ara yilin d ugur i tmurt : ad igdel annayen iberraniyen, win n Palestine, win n Russia n Poutine (4), akked wid ad d-irnun azekka akken ad d-skecmen tuccar-nsen di tsertit n tmurt n Lezzayer.

D Izzayriyen i d afrag ɣef tmurt, mačči d uzzal n char T72 akked MIG29 !

Aumer U Lamara

Timerna / Notes :

  1. Interdiction des emblèmes berbères et occupation des espaces symboliques : amazighité versus algérianité ? Article de Mohand Tilmatine.

https://journals.openedition.org/anneemaghreb/5435

  1. Source Amnesty International : des algériens emprisonnés pour port d’emblème amazigh.

Algérie. 41 personnes ont été arrêtées pour avoir porté le drapeau amazigh, sur fond de répression de la liberté d’expression

  1. Source Amnesty International :

Interdiction du drapeau palestinien en Israël.

La directive du gouvernement israélien qui restreint encore la possibilité de faire flotter le drapeau palestinien dans l’espace public en Israël est une attaque audacieuse contre les droits à la nationalité, à la liberté d’expression et à la liberté de réunion pacifique, a déclaré Amnesty International le 11 janvier 2023. Cette directive, publiée par le nouveau ministre de la Sécurité nationale Itamar Ben-Gvir dimanche 8 janvier 2023, décrit le drapeau palestinien comme un symbole de « terrorisme » et donne pour instruction aux forces de police israéliennes de le retirer des lieux publics.

Les autorités israéliennes affirment que cette directive vise à mettre fin à l’« incitation » contre Israël, mais elle s’inscrit dans un flot de mesures visant à museler la dissidence et à restreindre les manifestations, notamment lorsqu’elles ont pour but de défendre les droits des Palestiniens. Ces mesures englobent une répression accrue contre la société civile palestinienne et de très nombreuses arrestations et détentions administratives servant à sanctionner les militants palestiniens.

Israël/TPO. Les restrictions imposées au drapeau sont la dernière mesure en date pour museler les Palestinien·ne·s et limiter leur visibilité

  1. Di tmura n Burkina, Mali akked Niger, s wannay n Russia i d-ffɣen yimezdaɣ di tikliwin deg iberdan… akken beddlen tamhersa s tayeḍ, ad teffeɣ Fransa, ad d-tekcem Russia !

1 COMMENTAIRE

  1. Depuis des années, je ne lis plus vos …. 3articles monsieur Aumer U Lamara.

    Le titlre à lui seul redit toutes les confussions, désertions, driblages, esquives, roublardises et votre esprit qui ne sait plus ce qu’il était et tente d’épouserf tout ce qui lui vient d’ailleurs même de … HAmas.

    Tu as oubliée et enterré Taqvaylit ik !

    Ahlil …

    Hamas izmer iy imanis
    Izrayel tezmer iy Imanis
    Tarwa Larev3a At iraten teccaten tmurt inek: L’Algérie.
    Tamurt ik ididjan tesarghits tmurt inek: L’Algérie.

    Acu ik d iqimen ??

LAISSEZ UN COMMENTAIRE

S'il vous plaît entrez votre commentaire!
S'il vous plaît entrez votre nom ici

ARTICLES SIMILAIRES

Les plus lus

LABA Asbl accueille Leila Zerhouni et Kamel Bencheikh

LABA asbl est heureuse de vous présenter un tandem littéraire Leila Zerhouni et Kamel Bencheikh, auteur.es d'origine algérienne. Les deux écrivains nous reviennent tantôt avec un roman réaliste "Un si...

Les derniers articles

Commentaires récents