25.5 C
Alger
samedi 12 juillet 2025
AccueilIdéesIsraël iteddu ad ixlu Gaza, iteddu ad infu Ipalistinen ɣer... wakal n...

Israël iteddu ad ixlu Gaza, iteddu ad infu Ipalistinen ɣer… wakal n Tefrikt ?

Date :

Dans la même catégorie

Markunda Aurès, une voix chaouie contre l’oubli

Elle s’appelle Markunda Aurès, un nom d’artiste choisi comme...

Tajmaât : socle ancestral de l’organisation communautaire

Tajmaât, ou comité de village, est une structure ancestrale...

Leïla Aslaoui, gardienne du droit  d’incarcérer les libertés

Leïla Aslaoui, membre de la Cour constitutionnelle, a été...
spot_imgspot_img
- Advertisement -

Awal n Donald Trump deg wass n 5 furar 2025, « Marikan ad teṭṭef akal n Gaza, ad tenfu Ipalistinen illan din, ad tebnu din la Riviera n Wagmuḍ anemmas » (1), ur illi d takti n ibehlulen, ur illi d netta kan i tt-id-isnulfan.

D win kan i d asenfar/projet n Israël-USA ass-a, akken ad frun akken ran tamsalt n Gaza, ad tt-xlun.

Ayen akk i skaren ussan-a, zun d ashetref nnig wawal, d azuɣer kan ar asmi ad d-afen anida ara fken Ipalistinen illan din, ddren ass-a di yir tudert n laẓ ddaw lbumbat n yal ass, ma d imeɣnasen n Hamas ffren ddaw tmurt di tesrafin, ččan swan.

Awal n Donald Trump akked wiyaḍ, ur d-innulfa di 2025. D ayen illan yakan di 1948 !

Ma nger tamawt i tmura n umaḍal, ad naf anida yella wugur :

Tamurt akk iḍersen (ideyqen) deg umaḍal, d tamurt n Bengladesh : 1000 imezdaɣ/km².

Tamurt n Gaza (« bande de Gaza ») : 6000 imezdaɣ/km² !

Ulac tamurt ideyqen deg umaḍal nnig nettat. Din i yella wugur, Gaza mačči d tamurt cenna/normale, d « agrur » n yemdanen.

Ugur-nni n tussda, n ddiq, d amezruy ara aɣ-t-id-issefrun :

Asmi tebḍa tmurt n Palestine ɣef sin di 1948, s ufus n ONU, Udayen n Israël kkren, s ibeckiden-nsen, snejlan amur ameqqran n Ipalistinen, akken ad smeɣren aḥric-nsen. Amur ameqqran n imgiǧan aâraben ffɣen tamurt (azal n 750 000 yemdanen), kra s lebɣi-nsen, nfan ɣer Jordania, Lubnan, Surya, ma d amur nniḍen, azal n 200 000 yemdanen, nehren-ten yiserdasen n Israël ɣer tiḥdert n wakal n Gaza (375 km²).

D 80 000 imezdaɣ-nni imezwura i yellan din zik akked 200 000 imgiǧan i yernan di 1948 i yefrurxen, sawḍen ass-a di 2025  gar 2 d 3 imelyan n yemdanen (2) (3) !

D tasarut akken ad nefhem tamsalt n Gaza : si 1948, Israël igguni tagnit akken ad ifru tamsalt-nni n Gaza, acku akal-nni iga-t kan zun d « agrur » (‘’enclos’’, d awal i yura Ilan Pappé), si laâḍil ar asmi ara ten-issuffeɣ syin. Tawaɣit n 7 di tuber 2023 teldi-yas-d tabburt i Israël, netta yefra ad ifares tagnit. Israël iẓra yiwet tmurt n umaḍal ur d-teggar iman-is. 

Anida ara nfun Ipalistinen n Gaza ?

Di tazwara kan di 2023, Israël inced tamurt n Jordania akked tmurt n Maser. I snat ur qbilent ad skecment 2 imelyan n Ipalistinen ɣer tmurt-nsent.

Syin, Israël issuffeɣ awal i Yipalistinen illan din, « win iran ad yinig ɣer tmurt nniḍen, ad as-neldi tabburt, ad iffeɣ ». Kra n yemdanen kan i yeffɣen acku llant twaculin-nsen di tmura nniḍen.

Takti tameqqrant i d-yufraren : d neffu n imezdaɣ akken akk llan ɣer tmurt nniḍen, anida yella wakal. Israël immekta-d tadyant-nni n 1940 (4) : asgiǧi s tmara / la déportation, akken ad yerr ttar.

Di 1940, asenfar n nazis, « Plan Madagascar », irad ad infu azal n 4 imelyan n Wudayen illan di tmura n Urupa, ɣer tegzirt n Madagascar. Wid i t-igan usenfar-nni d Adolf Eichmann akked Theodore Danneker. Asenfar-nni ur issaweḍ, acku akabar n nazis yuɣ abrid nniḍen, akken ad issenger Udayen s times n Cewwa / Shoah di yal anekraf ideg qqnen Udayen (Auchwitz, Birkenau, Dachau, Buchenwald, atg.) ; llan nnig 50 inekrafen gar wid illan di tmurt n Almania akked Polonia ; mmuten nnig 5 imelyan n Wudayen.

D takti-ya i d-skeflen sin ineɣlafen n Israël n ukabar n tafusit timeṭṭurfit/extrême droite, Bezalel Smotrich akked Itamar Ben Gvir, akken ad nfun Ipalistinen n Gaza ɣer tmurt n … Congo di Tefrikt (5).

Takti n neffu n uɣref wakali (déportation, « nettoyage ethnique), si tmurt ɣer tayeḍ, s tmara n udabu yellan ibedd, tella-d yakan deg umezruy. 

Neffu /déportation ameqqran deg umezruy atrar, d tamurt n URSS i t-igan : tenfa aɣref n Tatars si tmurt-nsen, di tegzirt n Crimée, ɣer tmura n ufella. Adabu n Staline akked Beria infa 12 yiɣerfan si tmurt-nsen ɣer tmura nniḍen, di tlisa n URSS (6). Sbabben-asen tacrurt zun fkan afus akked Hitler di ṭṭrad-nni ameqqran.

Neffu akked nnger aneggaru deg umezruy illa-d deg Urupa, di tmurt n ex. Yougoslavie gar 1992 d 1995, di twaɣit n Bosnie-Herzégovie, anida iserdasen n Serbia akked imilisen-nsen snegren imezdaɣ inselmen n Bosnia akken ad sizedgen tamurt n Serbia (nettoyage ethnique). Tawaɣit tameqqrant iwumi gan isem « génocide » deg ugraw n TPI, d tin n Srebrenica i d-illan di 11 yulyu 1995. Ugar n 8000 yemdanen inselmen i nɣan Iserbiyen di kra n wussan (si 11 ar 16 di yulyu 1995). Tifrat n Dayton di dujamber 1995 tessers-d talwit, maca uguren ur frin ar ass-a, tezmer ad d-tuɣal.

Tasuddest n taârabt-tinneslemt n igelliden n pétrole tezdi akked tin n Israël

Ass-a, Israël akked USA n Donald Trump mazal kan ur d-ufin anida ara nehren 2 imelyan n Ipalistinen n Gaza, taggara tezzin rennun si « cessez-le-feu » ɣer wayeḍ, akken ad d-awin akud, ar d-teldi tebburt. D uraren kan n tḥila, zun d amezgun.

Di tmuɣli-nneɣ, tasarut n Gaza ad tt-id-afen akked igelliden n pétrole, Emirates, Qatar akked Saâudya, acku akken llan, teddukel tsuddest-nsen/stratégie akken ad smeɣren tamurt taârabt.

Akken llant tmura-nni n igelliden, grent afus di ccwal illan neɣ i d-snulfant, akka neɣ akkin ; di yal annar, wid ittnaɣen din gar ifassen-nsen i llan, d nutni i ten-iseččayen s tedrimt tameqqrant, i yasen-d-ittaɣen imrigen/armes swayes ttnaɣen :

Kraḍ n turdiwin / quatre hypothèses i yinig n Ipalistinen :

Maser : ɣas adabu n Maser n Abd El Fatah Sissi irgel-d abrid di tazwara, ur iqbil ad giǧen Ipalistinen ɣer Maser, maca tezmer ad d-teldi tebburt ma iḥres-iten ugar Marikan, ma yefka-yasen tadrimt tameqqrant.  Ma kecmen Ipalistinen ɣer Maser, idis n Sinaï, zemren ad ilin azekka d iɣallen i tdamsa n Israël, ad iwwet akken ad ten-issexdem d ixeddamen di bennu n « Gaza n uzekka n Israël-USA », akked tneflit n tmurt n Israël.   

Libya : agmuḍ n Libya-Cyrénaïque yella ass-a gar ifasssen n marical Haftar akked warraw-is ; netta diɣ illa d aqeddac gar ifassen n Emirates akked tmurt n Turk. 

Azekka zemren ad t-amren, ad d-ifres akal i Yipalistinen, ad d-kecmen Ipalistinen Tafrikt n Ugafa, ad fken aẓar din.

Ad d-tuɣal tedyant-nni n Ifaṭimiyen iḥekmen di Lqahira di lqern wis 11, wid i d-infan tawsimt n Banu Hilal akked Banu Suleiman si teɣzut n Nil, ɣer Tefrikt n Ugafa, acku snegren tamurt-nni.

Acu ara yinint, neɣ ara gent tmura n Tunes, Lezzayer d Merruk, akken ur tḍerru tedyant-am ta ? 

Soudan : i sin iderma i yettnaɣen ass-a di tmurt n Soudan, jiniral Bourhan akked jiniral Daglo Hemetti, llan i sin gar ifassen n igelliden n pétrole. 

I sin, tuɣḍat/mission-nsen tamezwarut yiwet kan : asnejli n Ifriken iberkanen seg wakal-nsen di Darfur d temdnaḍin nniḍen, s ufus n imilisen Aâraben Ǧanǧawid, akken ad d-gen littaâ, ad « tizdig tmurt »/nettoyage ethnique. Ass-a FSR (Forces de soutien rapide) n Hemetti neɣ Ǧanǧawid, d yiwen, d « Musa ḥaǧ, ḥaǧ Musa ».

Tama yufraren deg yimenɣi yellan ass-a di Khartoum akked temdinin nniḍen gar Bourhan d Hemetti, ad d-teldi tabburt i Israël akken ad infu ɣer din 2 imelyan n Ipalistinen n Gaza. 

D tasertit n neffu (déportation) ara yeddun deg usalu i sarmen igelliden aâraben akken ad d-ters talwit i nutni, s tifrat akked Israël,  diɣ ad skecmen aɣref aârab deg wakal n Tefrikt. 

D tasertit n El Gueddafi ur nessaweḍ di lawan-is, asmi yekcem tamurt n Tchad di 1973 akken ad isbedd adabu aârab, d tin izemren ad teddu azekka gar ifassen nniḍen, di tallit nniḍen. 

Di taggara n wawal, yiwet temsalt tban tefra ass-a : Ipalistinen n Gaza ur ttidiren azekka deg wakal n Gaza. 

Di tikli-s, Israël iban ur izeggel tagnit, ifra ad issemɣer tamurt-is, netta i yettekkan ɣef tallalt akked tezmert tameqqrant n USA n Donald Trump… akked tsusmi n Urupa d ONU. Izerfan n umdan ad gganin…    

Aumer U Lamara 

Timerna / Notes :

1. « La Riviera du Moyen Orient » : Donald Trump annonce vouloir prendre le contrôle de la bande de Gaza… Donald Trump a surpris tout le monde…  « nous la possèderons et serons responsables du démantèlement de toutes le bombes qui n’ont pas explosé et de toutes les armes … ». Les Etat-Unis allaient « aplanir la zone et se débarrasser des bâtiments détruits » afin de développer économiquement le territoire.

Le Monde 5/02/2025. 

2. « …la bande de Gaza, où affluèrent plus de 200 000 Palestiniens, dont une partie étaient originaires des villages voisins, a été créée par Israël comme un « enclos pour mener à bien le nettoyage ethnique d’autres régions de la Palestine historique ». Ce territoire de 365 km² qui comptait 80 000 habitants à la veille de 1948 (dont 35 000 pour la ville de Gaza) abrite aujourd’hui plus de 70 % de réfugiés et de leurs descendants […], selon l’historien Ilan Pappé.

Tel-Aviv a utlisé cet assaut du 7 octobre 2023 « comme prétexte pour appliquer sa politique génocidaire » à l’encontre de plus de 2 millions de personnes vivant dans cette prison à ciel ouvert. », O. Pironet, Le Monde diplomatique N°856, Juil. 2025.

3. Ilan Pappé, Le nettoyage ethnique de la Palestine, traduit de l’anglais, édition La Fabrique, Paris 2024.

4. « Plan Madagascar » ou « Madagaskarplan » était un projet du Troisième Reich nazis, visant à déporter quatre millions de Juifs d’Allemagne, de ses pays alliés et de ses territoires conquis, à Madagascar, alors colonie française. En août 1940, Adolf Eichmann, le logisticien de la solution finale et Theodore Danneker, spécialiste de la question juive, deux officiers SS, rédigent un rapport qui prévoit la déportation à Madagascar d’un million de Juifs par an pendant quatre ans. Ce plan ne fut jamais appliqué… la politique de la solution finale /la Shoah a été inventée et mise en œuvre systématiquement.

5. Deux ministres du gouvernement actuel de Netanyahou ont proposé de déplacer les Palestiniens au Congo. Il s’agit de Bezalel Smotrich, ministre des Finances du Parti Sioniste Religieux, et  Itamar Ben Gvir, ministre de la Sécurité nationale, dirigeant du parti Force juive.

6. La déportation des Tatars de Crimée est une opération de nettoyage ethnique planifiée par le gouvernement de l’Union soviétique et exécutée en 1944 sur les ordres de Staline et Beria. Expulsés de la Crimée, les Tatars ont majoritairement été déportés majoritairement vers la république socialiste soviétique d’Ouzbékistan, d’autres république et en Sibérie, sous prétexte d’une collaboration d’une partie des Tatars de Crimée avec les Nazis pendant l’occupation allemande de la Crimée de 1941 à 1944.

Au total, une douzaine de peuples d’URSS ont subi des déportations en raison de leur ethnicité : parmi eux, les Allemands de la mer Noire, ceux des pays Baltes et ceux de la Volga, les Balkars, les Coréens de l’Extrême-Orient russe, les Finnois d’Ingrie, les Ingouches, les Kalmouks, les Karatchaïs, les Meskhètes, le Peuple tchétchène et les Tatars de Crimée. Parmi ceux-ci, sept peuples perdent leurs territoires autonomes du fait de leur déportation : les Allemands de la Volga, les Karatchaïs, les Kalmouks, les Tchétchènes, les Ingouches, les Balkars et les Tatars de Crimée. 

7. Turda (turdiwin) : hypothèse.

Dans la même catégorie

Markunda Aurès, une voix chaouie contre l’oubli

Elle s’appelle Markunda Aurès, un nom d’artiste choisi comme...

Tajmaât : socle ancestral de l’organisation communautaire

Tajmaât, ou comité de village, est une structure ancestrale...

Leïla Aslaoui, gardienne du droit  d’incarcérer les libertés

Leïla Aslaoui, membre de la Cour constitutionnelle, a été...

Dernières actualités

spot_img

1 COMMENTAIRE

  1. Azul

    Aru-d axi tikelt ak Tarwa n Larev3a At Iraten, af Tmurt Taqvaylit i texla l »andjiri » ar lahvas akw d nfu …

    Axamis ur s izmir, falastin itfas amezir …

    Qarih didi a winnat !

LAISSEZ UN COMMENTAIRE

S'il vous plaît entrez votre commentaire!
S'il vous plaît entrez votre nom ici