24 avril 2024
spot_img
AccueilPolitiqueAnwi d uguren illan deg ubrid n umussu amaziɣ (1) ?

Anwi d uguren illan deg ubrid n umussu amaziɣ (1) ?

Uguren imeqqranen mačci d wid d-isbedd yal adabu n timura n Tamazɣa.

Wid-nni nebna fell-asen, acku akken llan zun d icenga n tmaziɣt, n Tamazɣa i yellan mgal tasertit n usekkak n ‘’Maghreb arabe’’, ‘’terre arabe’’, ‘’Arabie méditerranéenne’’ n ukabar n Listiqlal, ‘’Afrique arabe’’ n Muaâmmar Khaddafi, atg…

Di yal tamurt, adabu ibedden, di yal tallit, abrid-is iqqen aḍar afus di tsertit n taârabt-tinneslemt i d-ixelfen si ‘’nationalisme arabe’’ n iseggasen n 1940.

Uget n tseddarin i yellan : d nnker (ulac tamaziɣt, ulac Imaziɣen, tinneslemt tbeddel aɣref), d asider deg wazal (tamaziɣt iǧǧa-tt zman, mačči d idles, mačci d tutlayt), d tuqqna di temnaḍin anda ur izmir ad inker wayen illan (d lehǧa n Celḥa, Qbayliya, Cawiya, ‘’ingliziya’’ …).

- Advertisement -

Tanekra n Imaziɣen ɣef izerfan-nsen, di Lezzayer, Merruk, Libya, Mali, … tbeddel tamuɣli n yal adabu, d tamara tennulfa-d tikli tamaynut : ldin tibbura i tmaziɣt, maca d iceqqiq kan, s tin n tmara ; i nutni tamaziɣt ad teqqim d tarbibt di temnaḍin kan anda tutlayen tamaziɣt, gan-as ifergan akked icuddan akken ur tessaɣ i tmurt. Amedya n tsertit n Lezzayer yufrar : tamaziɣt tella, tlemmed deg uɣerbaz… maca i win kan iran ad tt-ilmed (facultative) !

Afrag ameqqran i gan di yal tamurt, d agadir-nni i bnan nnig tlisa yellan gar tmura.

Ɣas yal adabu d axsim neɣ d acengu n wayeḍ (ass-a Merruk d Lezzayer d anbac yal ass), nutni fran ɣef uqerru n tmaziɣt : ‘’ulac tamaziɣt i yesduklen Tamazɣa’’, akken ad d-snulfun beṭṭu i beṭṭu n leqrun izrin. Ɣas s wawal ttberriḥen s « Maghreb des peuples », nutni ttrekkilen simal tasertit n « ‘’Maghreb’’ contre les peuples », s takriṭ d leḥbas (2).

Ayen i gan ussan-a di Libya wid iḥekmen di Lezzayer d ttbut n tikli n udabu : issuter s wawal azuran, zun d lamer, akken ad ittwakkes din di Libya Ugraw Unnig n Imaziɣen n Libya (3) i sbedden s tafrent imezdaɣ n Libya !

Uguren d-ibedden s ufus n yal adabu nebna fell-asen, neẓra d tasertit n tkerkas akken ad d-irgel abrid i umussu amaziɣ.

Maca, ur izmir yiwen ad irgel abrid i uḥemmal ameqqran i yettnernin seg useggas ɣer wayeḍ, di yal annar n umennuɣ (tasertit n izerfan, amezruy, idles n tmurt, tutlayt, tussna, tuddsa tilellit n yemdanen…).

Ugur ameqqran d win illan di tmuɣli n uget Imaziɣen !

Asalu n imeɣnasen imezwura n Tamazɣa, si Aâli Laïmeche deg iseggasen n 1940, armi d tanekra n tmurt n Leqbayel di 1980 (Tafsut Imaziɣen), iga iswi ur nbeddel : tamurt n Masnsen ad teqqim d tamurt tamaziɣt, s izerfan n uɣref amaziɣ, nnig tlisa d-ilulen si leqrun ineggura.

Asalu n umennuɣ yefka tamuɣli ɣur akk imezdaɣ n Tamazɣa akken tebɣu tili tutlayt-nsen, am tid d-ikkan si tmaziɣt (taqbaylit, tarifit, tacelḥit, tamẓabit, tamaceɣt, tacawit, …), am tid d-ikkan seg uleqqem n tmaziɣt akked taârabt (derǧa n Merruk, tin n Lezzayer, tin n Tunes, Libya…). D tamuɣli n yiwen uɣref, yiwen yidles, ɣas llant tlisa n tmara.

Maca, llan Imeɣnasen iẓerren amennuɣ am win n tmura nniḍen n umaḍal, icban Marikan, Kanada : amennuɣ n iɣerfan imezwura (peuples autochtones). D tasuddest/stratégie ur nezmir ad teddu di Tamazɣa, acku Imaziɣen d 99 % n imezdaɣ n tmurt, d azal n 120 imelyunen n yemdanen.

Amedya n Brésil, anda ferrgen ‘’les réserves indiennes’’ di Amazonia, ur iwata, ur izmir ad yili di Tamazɣa.

Ass-a, wid akk iteddun akken ad d-fergen ‘’les réserves amaziɣ’’, ddan d iqeffafen (ur gzin/ur ẓrin ?) deg ubrid n yal adabu, di yal tamurt n Tamazɣa, neɣ zun d iqeddacen-is akken ad sen-issishel tasertit-nsen, akken daɣ netta (adabu) ad isserwet s tsertit-is n beṭṭu, deg wurar n ccwal am akken llan ‘’igelliden’’ n wagmuḍ aârab deg iseggasen izrin (4).

D abrid n win iṭṭfen agelzim akken ad ihudd axxam-is.

Akken tebɣu tili, tasertit ‘’indigéniste’’ neɣ n ‘’peuples autochtones’’, nettat d tacengut n usirem n Tamazɣa i yeddan deg usalu n tdukli, akken ad zdin iɣerfan, s yidles-nsen, tutlayin-nsen d izerfan-nsen ; akken taggara ad kksent tlisa n tmara n ‘’igelliden’’ n leqrun n tillas/les siècles obscures, akked tallit n temhersa/colonisation.

Aumer U Lamara

Timerna / Notes :

1) Amussu amaziɣ = Mouvement amaziɣ.

2) Alɣu yesduklen Tamazɣa ɣef izerfan :

https://lematindalgerie.com/les-regimes-du-grand-maghreb-convergent-pour-reprimer-leurs-peuples/

Tikli n tdukli i Tamazɣa di Paris : https://lematindalgerie.com/tafsut-n-tamaz%c9%a3a-di-paris/

3) Ẓer aɣmis Le Matin d’Algérie : « L’Algérie réclame la dissolution du Conseil Supérieur des Amazighs de Libye (CSAL) ».

https://lematindalgerie.com/lalgerie-reclame-la-dissolution-du-conseil-superieur-des-amazighs-de-libye/

4) Extrait du livre ‘’Les Emirats mirages’’ :

« …les Jalahimah sont en guerre permanente avec les Khalifa de Bahrein et les Sabah de Koweit, bien que tous appartiennent au groupe des Utubu. Les Khalifa cherchent par la force des armes à se rendre maîtres des tribus voisines de Qatar, mais se trouvent sous la constante menace des Persans de Fars qu’ils ont chassés de Bahrein. Plus au sud, les Beni Yas d’Abou Dhabi et de Dubaï pourchassent sur terre et sur mer leurs voisins les Qawasims de Charjah et de Ras el-Khaimah. A leur tour les tribus de Ras el-Khaimah font la guerre aux Al Abou Saïd de Mascate, leur disputant la suprématie maritime et commerciale de part et d’autre du détroit d’Ormuz, à l’entrée du Golfe… ». in Les Emirats Mirages, G. Dargaud, S. et J. Lacouture, Seuil, P. 52.

LAISSEZ UN COMMENTAIRE

S'il vous plaît entrez votre commentaire!
S'il vous plaît entrez votre nom ici

ARTICLES SIMILAIRES

Les plus lus

Les derniers articles

Commentaires récents