2 mai 2024
spot_img
AccueilA la uneDi Bentalḥa, niɣ ulac din Israël !

Di Bentalḥa, niɣ ulac din Israël !

Bentalha
Bentalḥa

Deffir nnger iga Hamas di tmurt n Israël deg wass n 7 tuber 2023, mi yenɣa nnig 1200 yemdanen s ṛsas d ujenwi, akked nnger nniḍen i yeskar Israël yal ass di tmurt n Ghaza s lbumbat n igenni, awal itezzi irennu deg yeɣmisen : « imeɣnasen n Hamas, d irebraben neɣ d imjahden ? ».

Isem deg-s azal d-ikkan sɣur wid i yas-igan isem i wayen ibubb yisem-nni, di yal tamurt.

Mi nella d imeẓyanen di ṭṭrad n tmurt n Lezzayer (1954–1962), d wid iwumi nsemma nekkni imjuhad, imjahden neɣ ‘’wigi-nneɣ’’, iwumi semman Irumyen fellaghas, felouzes, rebelles, terroristes. Akka ! Yal tama amek tẓerr tamsalt s tmuɣli-s nettat.

Illa wanda tefra temsalt, d yiwen yisem i iteddun s tuget, akken tebɣu tili tegnit. Di tnekra n s tekriṭ/violence n imeṭṭurfan inselmen (FIS, AIS, GIA, GSPC, AQMI…) mgal tamurt n Lezzayer (1991 – 2000 …), irebraben-nni, yiwen yisem kan i yasen-gan 40 imelyunen n Izzayriyen akken llan. Gar-asen kan i d-skeflen irebraben awal-nni n ‘’el muǧahidin’’, zun d lǧihad amaynut mgal tamurt. D awal imeḍlen din, inegren din, ur d-iffiɣ si gar-asen.

Hamas, d irebraben ?

Tamsalt n Hamas di Ghaza temgarad akked wayen illan di tmurt n Lezzayer, neɣ di tmura nniḍen.

- Advertisement -

Di tazwara, akabar neɣ amussu n Hamas illa d amussu n tinneslemt deg ufus n Ccix Yasin. Abrid-is akken ad issenker Ipalistinen deg ubrid n tinneslemt, ad ffɣen seg ubrid n tugdut d tlaïkit n OLP, akken taggara Hamas ad issuffeɣ netta Israël si Palestine, ad d-yeḥyu ddin ineslem.

Di tazwara Hamas ur ikcim deg wurar n tsertit, maca yuɣal ikcem di temsizzelt n tafranin, syen iddem ibeckiḍen mgal OLP akken ad iḥkem Ghaza.

Di 2006 iṭṭef adabu di Ghaza, s ufus n… Israël, akken ad terẓ tezmert n OLP.

Si 2006, Hamas isbedd adabu di Ghaza, isbedd tadbelt. Ur nezmir ad nini d akabar arebrab kan s ineɣlafen-is, s uselway-is, s tadbelt/administration illan ɣef ufus-is.

Tagejdit : amussu neɣ akabar illan d arebrab d win ineqqen imdanen iɣarimen/civils ur neddim uzzal, acku ur llin di tama-s, neɣ ur qbilen ad ddun deg ubrid-is.

Mačči d udem, talɣa neɣ isem n wuzzal (ajenwi, lbumba, lmatrayuz, tamesrafegt, misil, drone neɣ ayen nniḍen…) i izemren ad ifren gar win illan d arebrab akked win ur nelli d arebrab.

Arebrab izmer ad yili d amdan iman-is kan, izmer ad yili d tarbaât n kra n yemdanen izdin, neɣ d akabar n uget n yemdanen, neɣ d adabu n tmurt s timmad-is, s tezmert tameqqrant. Ass-a di Palestine/Ghaza, tadbelt n Hamas d tarebrabt, tadbelt n Israël d tarebrabt acku i sin neqqen iɣarimen yal ass di ṭṭrad illan gar-asen.

Sderot di Israël, Bentalha di Lezzayer, Melouza di Temsilt….

Amezruy iččur s twaɣyin n yir tamettant, s ujenwi, s ubeckiḍ neɣ s lbumbat, acku ulac timenɣiwt zeddigen.

Awal n Ben Mhidi asmi yettwaṭṭef di 1957, ittwassen : « Efket-aɣ-d timesrufag-nwen, ad awen-nefk tiquftin-nneɣ » (deg-sent i srusunt lbumbat tlawin-nni n ALN).

Ayen i d-yufraren si tedyanin n Sderot, n Bentalha neɣ si teqdimt n Melouza, d taɣennant tameqrant, ‘’la sauvagerie’’ n wid inɣan rnan gezren, zlan, fetken, serɣen, sxesren wid i nɣan.

Timenɣiwt-nni ur teqqim din kan di tukksa n tudert, maca wid inɣan rnan tardast tameqqrant deffir tmenɣiwt.  Ayɣer ?

D tisselbi-nni, « la sauvagerie-nni » i d tarebrabt ?

D lbaṭel ameqqran illan gar tama d tayeḍ, am temḥeqranit di temhersa/listiaâmer, i d-isnulfuyen, i d-issakayen tisselbi-nni tameqqrant am di tedyant n Sderot di 2023 di Israël, di 1945 di tmurt n Seṭṭif, Kherrata akked Guelma (2) ?

Maca, di twaɣit n Bentalḥa (1), Raïs… deg iseggasen n 1990, akked Melouza di 1957, ulac tamsalt n temhersa, d Izzayriyen gar-asen i yemsenɣen !

Anda yella uẓar neɣ tawekka i yesfalen imdanen ɣer unnar n tisselbi akken imdanen-nni ad nɣen, ad gezmen d iftaten imdanen am nutni, imeẓyanen di dduḥ, ad cettmen tilawin akked temɣarin di tfekka-nsent ?

D tuttra tameqqrant : tamentilt/tasebbiwt-is, d ayen d-ittwalemden si ddin ineslem, si teqsidin-nni d-ttawin yemdekren ɣef suḥaba, asmi temsengarent tmura s wurar aberkan n « tukksa n iqerra » s « Allah wabar », neɣ d ayen illan d aqbur n talsa, i d-ikkan si tallit n yemdanen imezwura, di temsizzelt anwi deg-sen ara yeṭṭfen tamurt ?

Aumer U Lamara

Timerna / Notes :

  1. Massacre n Bentelḥa (du 22 au 23/09/1997) : irebraben n GIA nɣan azal n 500 yemdanen gar yergazen, tilawin, imɣaren, imeẓyanen ; rnan wwin yid-nsen 40 n tlawin mi ffɣen akkin rewlen (llan wid innan nɣan kan 150 yemdanen !).

Awal n Yusef i yellan din d aserdas :

« Mi newweḍ ɣer din, ur nezmir ad neddu ɣer zdat, nnan-aɣ-d irebraben reglen-d abrid s lminat ; nekkni nsell i twuɣa negguni. Mi tefra, nekcem, nufa tawaɣit iḍran ; icettiḍen-iw uɣalen akk d izeggaɣen seg idammen n wid i d-nerfed mmuten, mezlen, ttwagezmen, ttujerḥen. Nesdukel-iten, nxaḍ icekkaren deg ten-nerra, syin wwin-ten ɣer tama n Zmirli ; nnan meḍlen-ten akkin di Gaïd Gacem, tama n Sidi Musa ».

« Il y avait la plus importante caserne, celle de Baraki. Avec les événements, il y avait des militaires, des vrais militaires, qui étaient là pour combattre les terroristes. Et il y avait les casernes qu’on pouvait appeler les relais, celle de l’ENEMA, située avant le Haouch Boukadoum. Il y avait une autre à l’entrée de Bentalha et une autre enfin à Gaïd Gacem… ».

https://tambour.agoraafricaine.info/2021/09/22/22-septembre-1997-algerie-massacre-a-bentalha/

  1. « Cent trois Européens ont été assassinés, plusieurs femmes, dont une de 84 ans, ont été violées. Les cadavres, dans la plupart des cas ont été mutilés. Les parties sexuelles coupées et placées dans la bouche, les seins des femmes arrachés, et les émeutiers s’acharnaient sur les cadavres pour les larder de coups de couteau.», écrivait une commission d’enquête française dressant le bilan des évènements du 8 Mai 1945. (cité par Le Monde diplomatique, novembre 2023, p. 17).

Tban am uzal, d tira n rabul iwehhan akken ad tessebrek yiwet tama !

In Mehana Amrani, Le 8 mai 1945 en Algérie. Le discours français sur les massacres de Sétif, Kherrata, Guelma. L’harmattan, 2010.

  1. Le massacre de Melouza est un crime de masse perpétré le 28 mai 1957, pendant la guerre d’Algérie. Il est commis par le Front de libération nationale (FLN) contre les 374 habitants du village de Melouza (Mechta-Kasbah), au nord-ouest de la ville de M’sila, sous prétexte qu’ils soutenaient le Mouvement national algérien (MNA), rival du FLN. Par le biais de tracts de propagande, le FLN a accusé l’Armée française d’avoir perpétré le massacre à sa place.

L’opération a été ordonnée par le colonel de la Wilaya III, Mohammedi Saïd, menée par le capitaine Mohand Ouddak et le massacre perpétré à son insu par Abdelkader Barriki, alors responsable FLN de Melouza…

source : https://fr.wikipedia.org/wiki/Massacre_de_Melouza

2 Commentaires

LAISSEZ UN COMMENTAIRE

S'il vous plaît entrez votre commentaire!
S'il vous plaît entrez votre nom ici

ARTICLES SIMILAIRES

Les plus lus

La confusion de deux mondes et l’obstacle au changement ?

Dans l'univers des dessins animés, des héros fabuleux évoluent dans des mondes magnifiques et légendaires, captivant l'imagination des enfants. Ces personnages et leurs univers...

Les derniers articles

Commentaires récents