26 avril 2024
spot_img
AccueilIdéeImeɣnasen-nni, wid iwumi semman "les berbéristes", d nutni i yezwaren di tegrawla n...

Imeɣnasen-nni, wid iwumi semman « les berbéristes », d nutni i yezwaren di tegrawla n 1954 ! 

 

Ali Guenoun

Tadiwennit/interview n Ali Guenoun, i d-issuffɣen yakan adlis ameqqran n umezruy, ‘’La question kabyle dans le nationalisme algérien, 1949 – 1962’’ (1), d tamegra n thesis n doctorat deg umezruy, di tesdawit Paris 1 Panthéon-Sorbonne. Irra-yaɣ-d awal i yal tuttra i yas-nefka. Tadiwennit i yesker Aumer U Lamara.

 

Le Matin d’Algérie : Adlis-ik yesnerna-d tamussni ur nettwassen ɣef tallit n 1949 – 1962 n umezruy n tegrawla n Lezzayer mgal tamhersa n Fransa. Ansi i d-tmegreḍ tamussni-ya… ldint-d tebbura  ?

Ali Guenoun : Adlis-iw d yiwen wudem n tira tafessast n thesis n doctorat i saâddaɣ di tesdawit n Paris 1 Panthéon-Sorbonne di 2015. Am yal thesis, tebna ɣef isalen akked wayen yuran (archives) illan di yal amkan. Deg umezruy, asemres/asexdem n archives d tagejdit ur izmir yiwen ad yerr akkin di rrif.  Di Fransa, anekcum anda llan igerrujen n archives mačči d aɣbel ; ldint tebbura i yesdawiyen di tɣuri-nsen. Ayen akk ufiɣ, gar wayen tura temsulta/police n Fransa akked wayen uran imeɣnasen n PPA-MTLD, n FLN, d ammud i yessafessen i yesnernan tafellaḥt-iw. Maca, akken ldint tebbura di Fransa i yal archives akked tɣuri-nsent i yal yiwen, i medlent tebbura di tmurt n Lezzayer. Lemmer d lebɣi, archives n umezruy d ayla n tmurt, d ayla n iɣermen/citoyens n tmurt. Ass-a di Lezzayer, imsezruyen/historiens ur ten-iǧǧi udabu ad ɣren archives n tmurt. Mačči yiwen, mačči sin i yufan tibbura zemment, anekcum ulac, suter neɣ qim. Adabu yerra tablaṭ ɣef tmussni, zun ur iqbil ad ɣren yemsezruyen neɣ Izzayriyen ayen yuran deg archives n umezruy n tegrawla.   

- Advertisement -

Adlis-iw, yufa daɣ tallalt tameqqrant ɣur wid mazal ddren , gar wid-nni yennuɣen di tallit-nni, d wid iqeblen ad d-fken tanagit/témoignage-nsen. Amur ameqqran deg-sen s wul d tebɣest/courage i d-fkan awal-nsen, qeblen ad d-inin s tmuɣli-nsen, amek tella tidett ur ikcim usekkak, n wid ibɣan ad cebbḥen amezruy akken sarmen nutni. Si tama-w, ad asen-rreɣ tajmilt tameqqrant i yemdanen-a, am akken i yasen-tt-rriɣ di tira n udlis. Akken ibɣu yili wawal n tnagit, akken bɣun cfan yemdanen ɣef wayen izrin, ur izmir wawal-nsen ad yaɣ amkan n tira n archives n tallit-nni. Ɣas irna-d amur n tmussni. 

Turiḍ-d ayen ur nettwassen ɣef tedyant-nni n 1949 deg ukabar n PPA-MTLD, ‘’la crise berbériste’’ ; tenniḍ-d tamentilt/tasebbiwt tamezwarut mačči d tazrawt/mémorandum i yefka Messali i wegraw n ONU, anda yeẓẓa talalit n tmurt n Lezzayer si lqern wis 7, zun d aɣlan/nation yebnan kan ɣef ‘’taârabt-tinneslemt’’ ; maca d tanekra n terbaât tameqqrant n imeɣnasen yeɣran, uɣen asalu akked Bennai Ouali deg ubrid n taɣelnaẓrit  ur neqbil tamhersa, d wid i yefran ad ddun deg ubrid n ṭṭrad (intellectuels radicaux nationalistes), sxerben-asen urar i at iqenduren akked tcucayt n ṭṭerk n PPA-MTLD, i yessuturen talqimt n izerfan (réformisme) i temhersa n Fransa. D tamuɣli tamaynut n umezruy-nneɣ ? 

Ali Guenoun : Akka. Tadyant n 1949, neɣ ugur n 1949, aẓar-is ikka-d si taggara n ṭṭrad ameqqran n umaḍal. Tamentilt-is tefka akkin i wayen yura Messali di memorandum-nni n 1948. Tawaɣit n maggu 1945, anda mmuten Izzayriyen d tirni, tefka-d tamuɣli i yimeɣnasen ilmeẓyen d-ikkren anda ur izmir ad iqqim wesɣen akken illa gar Izzayriyen ittuhersen/colonisés yettwaḥeqren, akked yimhersen (colonisateurs) iṭṭfen tasawent. Imir-nni i kecmen ɣer PPA uget n yelmeẓyen illan qqaren di tesnawit (lycéens) ; amur ameqqran si tmurt n Iqbayliyen. Anekcum-nsen iwwi-d tamuɣli tamaynut acku qqaren idlisen, qqaren amezruy n tmura, n iɣerfan nniḍen n Tferka n Asya, ssnen tirmit n tegrawla n 1789 di Fransa… rnan sfaydin s tmussni n imezwura yunagen d ixeddamen ɣer Fransa, wid ilemden imennuɣen di sandikat ɣef izerfan n ixeddamen. Ilmeẓyen-nni kecmen tasertit deg ubrid amaynut, d tifrat akked temhersa/listiaâmer. Mi d-kkren d ixsimen n ugraw n Messali di PPA-MTLD, acku yiwen ur sen-d-irri awal i tuttriwin-nsen. Din ẓran s wallen-nsen amek iteddu ukabar n PPA-MTLD igedlen tugdut gar imeɣnasen, din i d-ffɣen d ixsimen n tesnakta n ‘’taârabt-tinneslemt’’ i yeqqnen tamurt n Lezzayer di tagut ur nelli, din i ldint tibbura i tɣuri n umezruy amaziɣ si leqrun d leqrun, i umezruy n tmurt akken illa mačci akken i bɣan ad t-bnun, Messali akked terbaât-is. 

Deg udlis, teskefleḍ-d s wawal n yinigan n tallit-nni, ayen ur nettwassen : akabar n PPA-MTLD illa yessexdam takriṭ/violence mgal imeɣnasen-is ; netta yettmetra izerfan i Fransa, maca yekkat uzzal ɣef watmaten-is. Bennai Ouali, win i yellan imir d amasi/responsable n tmurt n Iqabyliyen, d yiwen i yettewten di tnemmast n Lezzayer, zzin-as deg wacḥal yid-sen. Ansi d-ikka lmil ɣer takriṭ di PPA-MTLD ? 

Ali Guenoun : D tidett. Ayen i d-ufiɣ deg wayen akk nudaɣ ɣriɣ, d abrid n takriṭ  (d awal, neɣ d afus) i fernen wid illan d imḍebbren di PPA-MTLD, di tedyant n la crise-nni. Asemres/asexdem n takriṭ ireggel yal tabburt i wawal n talwit i tent-iferrun. D tin i d tasertit n tidett, mačči d tiyita n tummeẓt neɣ tisusaf d rregmat. Tamsalt n takriṭ tella qbel tadyant n 1949, mačči din i d-tennulfa. Llan imeɣnasen inagan, nnan-asen-d imeqqranen n ukabar ad qqimen i Bennai Ouali akken ad t-wten. Ur teqqim din, kra wuusan deffir tyita-nni, ṭṭfen-t yimsulta n Fransa ɣer lḥebs di ctamber/septembre 1948. Wid i tt-ixedmen bɣan ad snegren akabar di tmurt n Iqbayliyen ; irnu mačči d Iqbaylien kan i iqublen akabar, llan wid nniḍen i d-ikkren tama-nsen, ama di Wehren, ama di Qsenṭina neɣ di Lezzayer.  Mi yekker ccwal, akabar n Messali yesbedd tirebbuyaâ n imeɣnasen (groupes de choc) akken ad sxerben yal anejmaâ, ad wten yal ameɣnas, zun d acengu, wid akk d-ikkren d ixsimen-is. Mabrouk Belhocine akked Saïd Oubouzar ttewten, ttujerḥen si mi kan d-teffeɣ tezrawt-nni «  L’Algérie libre vivra/Lezzayer tilellit ad tidir » i d-uran akked wiyaḍ. Ali Ferhati yettwet yettejreḥ s rsas, s ufus n Krim Belqasem. Di Paris, leqhawi n wid illan d ixsimen n ukabar n Messali ttewtent, ttwarẓent s ufus n groupes de choc. Ur teqqim di tyita d truzi, rennun-as awal n ‘’berbérisme’’ – ‘’wid ibɣan ad bḍun tamurt’’ – ‘’wid yefkan afus d temhersa/colonialisme’’, akken ad ssimsen yal axsim-nsen. Yuɣal uqelmun ɣer iḍarren : d wid ibɣan ad kkren s ubarud ad d-ḥellin tamurt i yettwargmen zun d icriken n listiaâmer !

Wid akk i d-suffɣen seg ukabar deffir tedyant-nni, d takriṭ nniḍen ; maca takriṭ tella si zik deg ukabar n PPA-MTLD. Di tazwara n 1940, akabar yesbedd tirebbuyaâ n imeɣnasen i yettutraren isekranen deg iberdan, di tuddar akked temdinin, llan wid yettewten. Acḥal n tikkal i sxedmen diɣ takriṭ mgal imeɣnasen n ikabaren nniḍen (UDMA, PCA, …). Mačci d ayen iffren. 

Aẓar n takriṭ mačči n yiḍelli. Issefk ad naweḍ ɣer tallit n unekcum n Fransa ɣer Lezzayer, neɣ akkin, di dewla n Ṭṭerk, akken ad naf aẓar-is. D leqrun n takriṭ mgal Izzayriyen, d nnger n tmurt i d-iǧǧan awcem ameqqran deg yidles n tmurt. Laẓ akked lbaṭel ttemnennin iseggasen d iseggasen armi sxerben tilisa n talsa. Tawaɣit d-illan deffir tnekra n 1871, anda negrent tuddar, ttwakksen iqerra, nfan at tmurt ɣef tmura, d amedya arẓagan.

Zun tessemziḍ amkan n tezrawt n 1949,  « l’Algérie libre vivra », i yuran imeɣnasen-nni n tmurt n Iqabaylen, am akken mačči d tin i yeskecmen akabar n PPA-MTLD deg unnar n tekriṭ. Akabar iwwet s wayen yufa akken ur tettaweḍ ifassen n wid izemren ad tt-ɣren, mer ad rnun ɣer yexsimen n ukabar ?

Ali Guenoun : Tazrawt-nni, « l’Algérie libre vivra », tewwi-d amaynut d ameqqran. D tira i yellan d tagejdit akken ad nissin aɣlan Azzayri akked ubrid n taɣelnaẓrit tazzayrit. PPA-MTLD ur iqqim di tekriṭ akken ur teteffeɣ, taggara yerna-d asekkak, iga ‘’plagiat’’ n tezrawt-nni. Ula d FLN idda deg ubrid-nni, iɣebba-tt akken ur tt-iqqar yiwen !  

Ma d takriṭ, am akken i d-nenna, si zik i tebda, qbel tadyant n 1949.

Awal aneggaru, tazrawt-nni tusa-d d taxsimt n ukabar. Teffeɣ-d di 1949 mi yeḥma ccwal gar ukabar akked imeɣnasen. Tura akken ad d-tefk tafat ɣef wayen illan, ad tekkes awal n tecrurt-nni n ‘’berbériste’’ i sbabben i wid tt-yuran. Tazrawt teldi-d abrid i tmuɣli n tmetti n tmurt s wudem n tidett d-ikkan seg umezruy, anda idles-is ur ibni ɣef yiwen wudem. Daɣ, tazrawt-nni terẓa asalu n tugdut akken akabar ad iddu deg ubrid n tugdut, di tallit deg akabar n PPA-MTLD igdel tugdut-nni, ifren abrid n uqeẓẓul (pratiques anti-démocratiques). 

Ahmed Messali ur d-ittbin wudem-is deg udlis-ik, ur iṭṭif tanemmast, zun d lexyal, iffer, maca yella d lebda deffir lizar amellal illan deffir ugraw n ‘’comité central’’. Di tedyant-nni n 1949, imeɣnasen n yal tama suturen ad t-ẓren, suturen ad d-inṭeq akken ad tefru ; maca netta yeǧǧa wid illan ɣer tama-s akken ad ‘’ferḍen amalus’’ (faire le sale boulot), akken taggara ad iqqim nnig terbaât, ad d-yifrir ?

Ali Guenoun : Nek ufiɣ Messali yella ur iffir deg udlis-iw. Uddreɣ-d awal-is nnig 200 n tikkal. Maca, d tidett, di tedyant n 1949 ur d-iban d amezwaru, maca d wid illan tama-s i d-ibanen. Ulac ayen yuran di tallit-nni.

Tidett, Messali ittban-d imir-nni ɣur imeɣnasen d ‘’amɣar bab n laâqel’’ (« bon père »). Netta yella yegguni amek ad tefru, wait and see. Yal tikkelt ara rzun ɣur-s imeɣnasen, n tmurt n Iqbayliyen neɣ n tamiwin nniḍen, netta ur d-ittak leǧwab i ggunin imerzan-is. Netta yenwa ayen iḍerrun mačči d tasertit, d ticerkett i yas-undin wid illan ɣer tama-s deg ukabar. Gar wid illan ɣer tama-s i iqeblen asuffeɣ n imeɣnasen d-ikkren, llan d wid yessarmen ad ṭṭfen imukan seg-mi ttwakksen deffir uswir/congrès n 1947.

Nezmer ad nefhem tiḥila n Messali, netta i d-isnulfan ccwal n ‘’la crise berbériste’’, akken kan ad iffer asalu i yefren netta : ‘tasemmeskelt/réformisme n ugraw n tmura taârabin (réformisme de la ligue arabe), akken daɣ ad irgel abrid n tnekra tagrawlit s ubarud, i d-ilulen di tmurt n Iqbayliyen neɣ di temnaḍin nniḍen ?

Ali Guenoun : Ala. Tadyant n 1949 tlul-d seg wuguren n ukabar, di tnemmast n ukabar n PPA-MTLD, di lqella n tugdut ur nufi amkan deg-s , netta i yellan yettmeddiḥ s « parti révolutionnaire ». Amkan n la ligue arabe, d asemɣer kan i t-smeɣren yimeɣnasen. Mazal-aɣ ilaq ad nadi, ad naweḍ ‘’aẓar n tagut’’ akken ad nefhem asenhez i tenhez tmurt-nnaɣ, d ayen i d-iǧǧan iɣisan deg iẓuran-is. 

Akabar n PPA-MTLD ur iqbil d isddukel deg yiwet temnaṭ snat temnaḍin n tmurt n Iqbayliyen i yellan imir, ‘’Petite-Kabylie’’ akked ‘’Grande Kabylie’’, mi yasen-issuter Bennai Ouali. 

Deffir tedyant n 1949, akabar n PPA-MTLD yerna adar ɣer zdat, ibḍa ‘’Grande Kabylie’’ ɣef sin yeḥricen : Kabylie n ufella -haute Kabylie), akked Kabylie n wadda (basse Kabylie). Amek, akabar n PPA-MTLD yugad ad tezdi tmurt n Iqbaylien d yiwet ?

Ali Guenoun : Beṭṭu gar basse kabylie akked haute Kabylie deffir 1949 s ubrid-is. D uguren, akken tuddsa ad telḥu akken iwata. Di tallit-nni llan aṭas n imeɣnasen. Llant 6 dayirat, maca di temnaḍin nniḍen n tmurt ulac nnig 4 dayirat. Snat temnaḍin-a (basse akked haute) zun d yiwet, acku d yiwen umdan i yellan d amsir-nsent. Ula di tallit n Bennai Ouali, tebḍa akka ɣef snat temnaḍin. Ula d tuddsa n OS (Organisation Spéciale/Tuddsa Tuffirt) tella teteddu akka di 1947.

Maca ur nezmir ad neffer alɣem deg uqelmun ; llan yemḍebren n PPA-MTLD i yettkukrun (des appréhension) tamurt n Iqbayliyen. Di tallit-nni, Fransa tezleg udem n wayen illan, tesbin-id udem n tmura yessawalen tamaziɣt zun mačči d Lezzayer am temnaḍin nniḍen yessawalen darǧa. Mačči akken ad tent-tesserbeḥ, akken kan ad tebḍu tamurt ugar. Ulac ayen i yefka listiaâmer i tmurt n Iqbayliyen nnig temnaḍin nniḍen ; ildi kra n iɣerbazen, s tidett. I tbarda n listiaâmer, tamurt n Iqbayliyen tbubb ugar laẓ akked ddiq, arraw-is d tamara ad inigen ɣer izuɣar n Mtiǧa, tamurt n Wehran, lminat n Zakkar, neɣ ad zegren illel ɣer tmura n Urupa akken ad idiren.      

Amek armi imeɣnasen (radicaux nationalistes ‘’berbéristes’’) i d-ikkren d ixsimen n ukabar PP-MTLD, ur sawḍen ara ad sbedden agraw amaynut (une nouvelle direction) n PPA-MTLD ? Messali, ur as-izmir yiwen ad t-ikkes di tallit-nni  (« indéboulonnable ») ?

Ali Guenoun : Ur illi di tmuɣli n imeɣnasen d-ikkren di tallit-nni akken ad beddlen wid iṭṭfen akabar neɣ ad kksen Messali. Ɣef aya  awal ‘’opposant’’ ur iwata, nek ad iniɣ llan d imnufaq, ‘’contestataires’’. Iswi-nsen akken ad beddlen abrid i ukabar ɣer wayen ilhan, akken ad d-skecmen tugdut, ad idwel ukabar d ‘’akabar atrar’’ (parti moderne). Iswi-nsen akken daɣ ad beddlen asalu n ukabar, ad bnun tasuddest-is/stratégie akked wanda i iteddu ukabar (ɣer tagrawla).

Iseggasen d-irnan deffir 1949 fkan lḥeq i wid d-ikkren di 1949 mi teddukel tyita ɣer tnekra n tegrawla n nunamber 1954, mgal abrid n wid ittmetran tilelli (at iqenduren, ticucayt n ṭṭerk akked lebliɣa). Nezmer ad d-ini tura tekkes tigdi i wid yugaden tamurt n Iqbayliyen yezdin di Lezzayer tamagdayt ?

Ali Guenoun : Deffir twaɣit n maggu 1945, imeɣnasen n tidett fran d yiman-nsen, ala abrid n ubarud ara yekksen tamhersa n Fransa di tmurt n Lezzayer. Ur d-teqqim tmetrit deg udabu n Fransa. Wid iwumi semman’’les berbéristes’’ llan si zik d imezwura, acku walan d win kan i d abrid yessuffuɣen. Tadyant n 1949 tella-d di 1949 acku bɣan ad tekker, ur telli tganit ugar. Di tama nniḍen, wid i yellan d ixsimen-nsen (malen ɣer tama n Messali) ẓran daɣ llan d imeɣnasen d wawal deg ubrid n nnif akked tegrawla i tmurt-nsen. Mi tekker, s ccan i llan deg imezwura, s ccan i yuɣen amkan-nsen di tuddsa n FLN.

Ur nettara awren ɣer tessirt neɣ ad neddu ad d-snulfu amezruy ur nelli s wawal-nni « lemmer… » : lemmer qqimen di Lezzayer wid illan d aqerru n tegrawla (CCE : Abane akked wiyaḍ) deffir ‘’la bataille d’ALger’’ di 1957, ahat yili ad ibeddel wudem n tegrawla, n taggara n tegrawla n Lezzayer tilellit ? 

Ali Guenoun : Amsezruy/historien ur ittkacaf ayen ur nelli. D tidett, lemmer qqimen di temdint n Lezzayer, ad ttwaṭṭfen akken llan. Adabu n Fransa akked les parachustistes sawḍen tamussni ɣer wanda ur tewwiḍ, sxedmen yal tawaɣit akken ad hudden tuddsa n FLN. 

Lemmer qqimen di Lezzayer yiqerra n FLN, lemmer nsiren i tezmert tameqqrant n Fransa, yili ur d-ittlal di taggara wugur-nni ameqqran i yellan gar ‘’intérieur’’ akked ‘’extérieur’’…

Aumer U Lamara.

Timerna/notes :

1) « La question kabyle dans le nationalisme algérien, 1949 – 1962 », Ali Guenoun, éditions du Croquant, Paris 2021, 510 pages, et éditions Casbah, Alger 1999. Cet ouvrage est le résultat de sa thèse de doctorat en histoire de l’université Paris 1 Panthéon-Sorbonne.

  • 2) Table des matières

  1. Préface (Omar Carlier)

Introduction   

  • Première partie : La crise de 1949     

Chapitre I : La crise entre discours et histoire           

Manipulation de l’histoire et discours politiques      

De Hamdani à Kaddache : la prédominance du discours      

De Harbi à Carlier : de nouveaux outils et un nouveau regard sur la crise   

Du bon usage des archives coloniales           

Scission « berbériste » ou crise politique ?   

Ses acteurs : « des nationalistes convaincus »           

Chapitre II : Sociologie des acteurs : les « intellectuels militants » du « groupe de Ben-Aknoun »

Leur origine sociale et régionale       

Le contexte de l’émergence de ces militants 

Leur propulsion dans la scène politique        

Leurs lectures : de Salluste à Renan, de Boulifa à Tawfiq al-madani           

Les chants nationalistes kabyles entre indépendance nationale et exaltation de l’amazigh 

Chapitre III : Le discours militant : manipulation et réappropriation du discours colonial  

Le « berbérisme » : idéologie de division ou stratégie de manipulation ?    

Les berbéristes coloniaux : arabophobie, discours contre l’islam, valorisation de « soi »   

Les ‘Ulama et le berbérisme  

Chapitre IV : Les prémices de la crise          

Tentatives de réunification des deux Kabylie : appréhension du « syndrome kabyle » ?     

La réunion d’Arous de juillet 1948 : un moment fondateur  

Divergences des chefs kabyles avec leur direction   

Arrestations de chefs de la Kabylie: hasard ou dénonciation ?         

Mésentente et luttes politiques au sein de la Fédération de France du MTLD         

Chapitre V : Une crise multidimensionnelle 

Une crise longue et étendue  

Mobilisation et propagande des acteurs        

Chapitre VI : Comment la crise de 1949 devient la crise « berbériste » : manipulation et violence

Lutte pour le contrôle du parti et naissance d’un discours anti-berbériste (de mars à juin 1949)    

La crise de 1949 en Algérie   

La violence, comme mode de gestion de la crise (juillet à mars 1950)        

L’Algérie libre vivra, une contribution à l’élucidation de la nation algérienne         

Chapitre VII : Rupture et continuité dans la contestation jusqu’en 1951     

En Algérie : alignement, défection et transfert de militants  

En France : redéploiement des militants dans trois directions          

Conclusion     

Chapitre VIII : La crise, de 1949 au « printemps berbère » de 1980 : instrumentalisations politiques et quête de vérité   

La crise de 1949 racontée par les « vainqueurs » : condamnation et politisation de la mémoire     

La crise et les militants berbéristes après 1962 : « une défaite fondatrice » 

La version des victimes : une mémoire discrète       

Conclusion 

  • Deuxième partie : Des usages de la référence « kabyle » dans la guerre d’indépendance 

Chapitre I : Réaffirmation et montée des militants kabyles  (1954 à 1956)  

L’organisation du parti en Kabylie à la veille du 1er novembre 1954          

Les cadres de la Kabylie de 1949 à 1954 : d’Ouali Bennaï à Krim-Ouamrane        

Chapitre II : La guerre d’indépendance et l’ascension des chefs de la zone/wilaya 3          

La fédération de France un enjeu majeur entre les chefs du FLN     

« L’affaire Mouzarine » une deuxième crise « berbériste » ?

Le rôle de la zone /wilaya 3 dans l’enracinement du fln/al

Chapitre III : De Krim à Abane : des chefs kabyles à la tête de la guerre    

Le congrès de la Soummam et l’affirmation de la wilaya 3 dans la guerre d’indépendance 375

Amirouche dans les Aurès : un chef kabyle en wilaya 1      

Amar Ouamrane et l’intronisation du CCE en Tunisie         

Belkacem Krim s’affirme leader national de la guerre         

Chapitre IV : Retour des exclus de 1949 : soupçons, stigmatisation et liquidations physiques       

Les exclus de 1949 et les chefs des maquis de Kabylie      

Les partisans d’Ouali Bennaï et la crise du PPA/MTLD (1953-1954           

Le déclenchement de novembre 1954 : retour des exclus de 1949   

Liquidations physiques et lutte de pouvoir   

Chapitre V : Baisse de l’influence des chefs de la wilaya 3 (1959-1962)    

Lutte des clans et échec de Krim       

Échecs militaires et perte d’emprise de la wilaya 3 et de Belkacem Krim   

La Kabylie en 1962 : des maquisards exsangues et des leaders sans pouvoir          

Conclusion  

  1. Postface (Mohammed Harbi)

LAISSEZ UN COMMENTAIRE

S'il vous plaît entrez votre commentaire!
S'il vous plaît entrez votre nom ici

ARTICLES SIMILAIRES

Les plus lus

Les derniers articles

Commentaires récents