17 mai 2024
spot_img
AccueilPolitiquePalestine-Israël : Ur tefri, ur tferru... ma ur tewwiḍ ɣer wansi d-tlul temsalt...

Palestine-Israël : Ur tefri, ur tferru… ma ur tewwiḍ ɣer wansi d-tlul temsalt !

Gaza
Gaza. Image Hosny Salah/Pixabay

Tadyant n Ghaza tezmer ad tessiweḍ ɣer yir tifrat gar imezdaɣ n Palestine/Israël, acku di tazwara d yiwet tmurt, maca ttnaɣen yimezdaɣ-is (Aɛraben akked Wudayen), anwa ara tt-izedɣen iman-is kan.

Ass-a, tama ad tekk di tayeḍ.

Awal iteddun deg ugraw n ONU neɣ di yal agraw, « Yiwen wakal, sin iwunak / Une terre deux Etats », d axerwiḍ isganayen ibehlulen.

Aktay /souvenir :

Asmi yekker ṭṭrad n yunyu 1966 gar israël akked tmura taɛrabin, « guerre des six jours », nella nsell yal ass di taddart i uberraḥ di radyu n Lezzayer : « taḥya Falasṭin, caɛbu Falasṭin, Aɛaraben yellan din, kkren ɣer lǧihad !… », akken ad hudden Israël.

Ussan-nni, deg uɣmis n El Muǧahid, illa-d yiwen wunuɣ/caricature anda iserdasen n Maser ttdeggiren s ibeckaḍ-nsen ɣer waman iserdasen n Israël.

- Advertisement -

Iswi iban ur iffir, dduklent tmura taɛrabin akken snegrent Israël !

Ulac awal iweznen, di radyu neɣ deg uɣmis n Waɛraben, anda iswi n ṭṭrad « akken kan ad d-gen talast i Palestine, ansi tebḍa tmurt di 1947 ».

Si 1947-1948 i tenti/tebda temsalt yellan ass-a di 2023 gar Palestine (Aɛraben) akked israël. Tamuɣli-nneɣ, d tuɣalin ɣer beṭṭu-nni n 1947 (1) ara tt-ifrun tikkelt taneggarut, d tamara.

Mačči d tamuɣli n yiwen ‘’expert’’ n tsertit ara tt-ifrun, d tamuɣli yerran ɣer uẓar n wugur, acku yella uẓar, mačči d aẓar n tagut.

Aɛraben akken llan ur qbilen beṭṭu-nni n ONU n 1947.

Mi yekker ṭṭrad di 1948 gar Waɛraben akked Wudayen, nnig 700 000 imgiǧan Ifalastinen (gar 900 000 imezdaɣ i yellan imir din) i yeffɣen akal-nsen, win i yeṭṭef Israël. Ass-a azal 5 imelyan n Ifalastinen i yefrurxen di tmura taɛrabin iqerben, d ayen illan d imezdaɣ ass-a deg wakal n Cisjordanie + Ghaza (5,3 imelyan).

Si 1948, Israël ibennu tiɣermin, issimɣur tamurt, issuffuɣ akken yufa Ipalastinen iqqimen deg wakal-nsen. D tamhersa ur ngi talast. Di ṭṭrad n 1967 (2), irna asurif ameqqran ɣer zdat, issemɣer tamurt, irna-d aḥric seg wakal n Waɛraben, amur seg udrar n Golan akked tiniri n Sinaï, akked Jerusalem.

Tasertit n Israël tedda deg ubrid-is akken ad tessenger isem n tmurt n Palestine, s bennu n tɣermin (colonies) n Israïliyen di tnemmast n wakal aqbur n Palestine. D agzar yal ass akken ur tezmir ad tebnu azekka tagduda n Palestine.

Ass-a, teqqim-d tiḥdert n Cisjordanie si tama, ddaw udabu n OLP ifeclen, akked Ghaza si tama nniḍen n tmurt, ddaw ufus n Hamas i yeseddan tasertit n tmeṭṭurfin tineslemt ; ass-a sḥerkilen akken ufan ddaw udabu n Israël i yasen-d-izzin. D amerdax ur deg d-teffɣen.

Tasertit n Israël teddez tebrez, akken ad iṭṭef akk akal n Palestine n zik. Akabar n Hamas ildi-yas-d tabburt di tuber 2023 akken ad issuffeɣ di tazwara imezdaɣ n Ghaza, ad d-ternu d aḥric ɣer tmurt n Israël.

« Ilaq ad thudd Carthage / Il faut détruire Carthage » (3)

Israël ilemmed seg umezruy, isenqad irennu akken ad d-yaf tabburt i tudert n at tmurt-is. Ipalistinen mazal-iten di tsertit n ‘’nationalisme arabe’’.

Deg umezruy aqbur n Urupa, illa wawal ittwassen di Senat n Roma, yal tikkelt ara d-lalen wuguren, ad afen tamentilt-is/sebba-s d Carthage illan akkin i waman n yillel Agrakal.

Awal « issefk ad thudd carthage », ittuɣal-d yal tikkelt deg yimi n yimɣaren n Senat. Nnig meyya n iseggasen i llan di ṭṭrad mgal Carthage. Di ṭṭrad aneggaru ufan abrid ; di -146 hudden Carthage armi d lsas.

Tadyant n 7 tuber 2023 di Ghaza, s unekcum n Hamas ɣer wakal n Israël, akked nnger i gan iserdasen-is deg imezdaɣ iqerben tilisa, izmer ad ibeddel  status quo yellan ar ass-a. D Hamas ara yesnegren Palestine.

Asureg n lbumbat n Israël yal ass ɣef tiɣremt n Ghaza akken « ad snegren Hamas’’, ittban-d d tasuddest/stratégie tamaynut akken ad hudden Ghaza, syin ad sgiǧen imezdaɣ-is ɣer tmura n Maser d wanda nniḍen.

Awal n uselway n Maser n 12/10/2023, Abdel Fattah Al-Sissi, « issefk imezdaɣ n Ghaza ad qqimen di Ghaza », ittban-d zun d tiɣri akken ad d-yeg afrag ɣef tmurt-is. Maca yettwaqqen, ur izmir ad d-yeg afrag. Sin imelyan n imezdaɣ n Ghaza, ad inigen/rewlen d tamara ɣer Maser akked tmura taɛrabin nniḍen.

Tasertit n Israël iẓerren ɣer zdat, ass-a ildi-yas-d ubrid, ad teddu deg usurif ɣer wayeḍ, akken azekka ad tessenger tamnaṭ n Cisjordanie, ad ffɣen imezdaɣ-is Aɛraben, syin ad tesdukel tamurt n qbel 1947.

Tasertit n Israël tebna ɣef tmussni n umezruy : timura taɛarabin ur qbilent beṭṭu n 1947 n ONU, gar Palestine akked Israël.

Ass-a, di tmuɣli n Israël, d nutenti ara yawin ɣer wakal-nsent imezdaɣ illan zik di Palestine am akken qeblent imgiǧan-nni irewlen ɣur-sen di 1948. Ulac tuɣalin ɣer deffir, uran-t d asaḍuf deg wahil-nsen (« ulac tuɣalin n imgiǧan »).

Si tallit-nni, Israël ibennu yal ass tasertit-is s yiwet tsuddest : « issefk ad thudd Palestine », am akken « thudd Carthage ».

Ma d ‘’nationalisme arabe’’ ikkat ajewwaq berra n unnar, timura taɛrabin tezzint rennut i Israël s tdersit n wadis (la danse du ventre).

D tawaɣit.

Aumer U Lamara

Timerna / Notes :

  1. Partage de la Palestine :

Le 29 novembre 1947, le plan de partage de la Palestine, élaboré par le Comité spécial des Nations unies sur la Palestine (UNSCOP) créé par l’Assemblée générale de l’ONU, est approuvé par cette dernière à New York, par le vote de sa résolution 181. Ce plan prévoit la partition de la Palestine mandataire en trois entités, avec la création d’un État juif et d’un État arabe, tandis que la ville de Jérusalem et sa proche banlieue sont placées sous contrôle international en tant que corpus separatum. Le plan est accepté par les dirigeants du Yichouv (communauté juive en Palestine), par le biais de l’Agence juive, exceptés ceux de l’Irgoun et du Lehi. Il est rejeté par la quasi-totalité des dirigeants de la communauté arabe, y compris par le Haut Comité arabe palestinien, appuyé par la Ligue arabe qui annonce ses intentions de prendre « toutes les mesures nécessaires pour empêcher l’exécution de la résolution » et par certains États arabes qui déclarent leur intention d’attaquer l’État juif.

Trouvez notre source ici

  1. « Ṭṭrad n sidis/setta wussan/Guerre des six jours  » si 5 ar 10 yunyu 1967 :

Israël izwar timura taɛrabin (Maser, Jordanie, Syrie) i yellan theggint ṭṭrad. Taggara, Israël ikcem akal n Palestine, iṭṭef tiɣremt n El Kods/Jerusalem, irna amur n udrar Golan n Surya, akked tniri n Sinaï n Maser. Issemɣer tamurt n Israël di 6 wussan.

Israël irra Sinaï i tmurt n Maser, mi fran di Camp David (USA), di 1978.

  1. Guerres puniques, ṭṭrad gar Carthage akked Roma.

Tamezwarut si – 264 ar -241 send Aâisa.

Tis snat si  -218 ar -202 send Aâisa.

Tis kraḍ si -149 ar -146, taggara tufrar Roma, tekker thudd Carthage armi d aẓru aneggaru ; syen ifra ṭṭrad i lebda gar Carthage d Roma.

Ikkes wawal-nni iteddun di Senat n Roma : « Delendam esse Carthaginem /Issefk ad thudd Carthage ! ».

LAISSEZ UN COMMENTAIRE

S'il vous plaît entrez votre commentaire!
S'il vous plaît entrez votre nom ici

ARTICLES SIMILAIRES

Les plus lus

Les derniers articles

Commentaires récents