8 mai 2024
spot_img
AccueilPolitique"Cité des médias" di Lezzayer : d tagrurt i tuqqna n ineɣmasen !

« Cité des médias » di Lezzayer : d tagrurt i tuqqna n ineɣmasen !

Liberté de la presse

Di yal tamurt anda ulac tilelli n yemdanen, i bennun tagrurt akken ad qqnen din ineɣmasen (1) akken ur d-iteffeɣ wawal ɣef wayen iḍerrun di tmurt-nni !

Di tmura deg tella tlelli n yemdanen, n ineɣmasen (Marikan, Urupa, Australia…), ulac isem n ‘’cité de l’information’’, ‘’cité des médias’’, neɣ yal isem nniḍen i yebna udabu akken ad isdukel din akk wid ixeddmen deg unnar-nni.

Di tmura-nni, yal aɣmis/ajernan, tal TV ad tewwet ad d-taf ad tili anda tezmer ad tekru neɣ ad tseɣ tazeqqa, akken tella tezmert-is d yedrimen-is.

D timura deg ur telli tlelli i rennun tazarezt i wid ixeddmen deg unnar-nni n tɣamsa, d tallalt i tekmamt n code pénal : ad ilin di tegrurt-nni, ad xedmen din, ad zedɣen din, ad ččen din. Ma ffɣen ẓran-ten iaâssasen n udabu, ẓran wukud dduklen, ma kecmen akken nniden.

D inekraf nebla icuddan (otages).

D timura n diktaturt i yuɣen abrid-nni seg iseggasen n 1970, akked tmura i yesduklen business (tilelli n tedrimt, « jbed ad jebdeɣ ») akked war tugdut, war tilelli. Yiwet deg-sent d tamurt n Emirates i yebnan ‘’cité de l’information’’ di Doubai (2).

- Advertisement -

Asenfar/projet n tmurt n Lezzayer akken ad tebnu « cité des médias » idda deg ubri-nni n ugdal n tlelli, d abrid-nni n tgeldiwin n wagmuḍ aârab (Emirates, Qatar, Saudya…).

Di tsertit-nsen iddukel business akked war tugdut, war tilelli… akked trafik n ddaw ufus akked Wagner (3) d yal tibbandit nniḍen n umadal.

Ulac ayen d-isnulfa udabu n Lezzayer, idda kan di teqlat n tsertit-nni n taârabt-tinneslemt.

Amkan n uɣmis di Sustara, di Bab el Wed, di Wed Ucayeḥ !

Taɣamsa (aɣmis, TV, …) yeddren, mačči d tin ikesben tazeqqa tameqqrant. Tazmert tamezwarut d tin isbedden tilelli n yemdanen d tamezwarut akken ineɣmasen ad arun, ad inin ayen walan d tidet, deg ubrid n yiseɣ d tmuɣli-nsen, anda ‘’yal yiwen aqerru-s di tcacit-is’’. Agerruj-nsen d lman illan gar-asen akked d imezdaɣ n tmurt.

Aneɣmas issefk ad yili di tnemmast n tmurt-is, ad iddu gar yemdanen, ad isell i wayen illan di tmurt-is, neɣ di tmura nniḍen. Ur izmir ad yili yettwarez deg ibergen/leqser ameqqran deffir tibbura s iaâssasen. Amkan-is di Sustara, di Laâqiba, di Bab el Wed, neɣ di Wad Ucayeḥ

Di tmurt n Lezzayer ass-a, aneɣmas ur nelli d ilelli, yettwaqqen s yal asaḍuf/lqanun, ur izmir ad isnerni i tmurt-is. Mačči d ‘’cité des médias’’ i yessexsen i tmurt , d tilelli.

Wissen dɣa ma yenced-d udabu ineɣmasen yettwarzen ass-a di leḥbas n tmurt ?

Aumer U Lamara

Timerna / Notes :

1) Taɣamsa/taɣemsa : presse, information, médias ; aneɣmas = journaliste.

2) Cité des médias n Doubai :  https://www.wam.ae/fr/details/1395302884080

3) Mačči d ayen iffren : iqulab n wureɣ/lingots d’or d-ittwakren si Tefrikt s ufus n milice Wagner, abrid-nsen ikka si Doubai (Emirates), neɣ si Benghazi (Libya) i yeṭṭef jiniral Ḥaftar, syen d abrid ɣer tmurt n Russia.

3 Commentaires

  1. Pour développer le pays il faudrait d’abord le désirer. Et à mon avis ce Pouvoir n’a aucun désir, aucune vélléité, aucune intention, encore moins un plan pour développer le pays. Je suis même convaincu qu’il aurait la trouille de permettre au pays de se développer, car nécessairement cela ménerait à la perte de son contrôle total sur tout ce qui bouge et même ce qui ne bouge pas sur chaque centimètre carré du territoire et même à l’intérieur des parois crâniennes de tout ce qui respire. Les hommes qui tiennent le pouvoir en Algérie ne lâcheront jamais leur rôle de gros poissons dans une petite mare pour devenir de petits poissons dans une grande mare. C’est le blocage total dans tous les domaines.

  2. L’on raconte qu’un roitelet à peine avoir quitté le nid de ses parents – aniwi aytit i as-leqten baba-s ? – s’est investi dans un long et éprouvant voyage à la découverte d’autres horizons. A la nuit tombante, il pris la sage décision de se poser sur un olivier quatre fois millénaire pour y passer la nuit et se remettre de sa première aventure.
    Tôt le matin, le roitelet se frotte les yeux à peine ouverts pour se situer et chercher la raison qui l’avait poussée à ce poser sur ce vielle arbre une nuit durant.
    Ce sur quoi, une fois le constat vite fait, le roitelet se pencha vers le rugueux olivier et lui lance: Excuses-moi pour la peine que je t’ai causé toute la nuit. « Ssurf-iyi letab-im a tazemmurt »
    L’olivier souris et d’une voix à peine audible il rétorque: je ne me suis même pas rendu sur quelle branche tu as dû passé la nuit. « Awi i iẓran iceṭ wuγef terṣeṭ. »

    Ihi tura ula d keč a KD akken am usibbus i teṭra yid-ek.

LAISSEZ UN COMMENTAIRE

S'il vous plaît entrez votre commentaire!
S'il vous plaît entrez votre nom ici

ARTICLES SIMILAIRES

Les plus lus

Les derniers articles

Commentaires récents